Havia perdut el seny?

DIUMENGE X DE DURANT L’ANY

10 de juny 2018

Segurament ens hem trobat que algunes de les nostres reflexions o decisions són contestades negativament  per amics o per la nostra pròpia família. Si defensem, per exemple, víctimes de la violència o de la injustícia o ens posicionem clarament pel bé comú de les persones, en contra dels interessos particulars, potser ens podem trobar amb incomprensions i rebuig. Com també si mostrem compassió per un malfactor o violent buscant el valor de la vida de tota persona. Fins i tot se’ns pot dir que hem perdut el nord o que ens passa alguna cosa estranya. Aquestes experiències ens poden ajudar a clarificar les nostres decisions i les nostres actituds. Descobrir si som coherents amb el que pensem i creiem. I més enllà de la coherència, el control dels sentiments més primaris, més d’una vegada ens pot salvar de covar un mal en el nostre interior, la ira i l’agror. Sense l’esforç del control l’espiral del mal posa més dolor a sobre del que ja és prou insuportable. 

Això és el que alguns pensaven del comportament de Jesús: «que havia perdut el seny». La predicació de Jesús no concordava amb la que era habitual entre els mestres de la Llei i els escribes, i per això l’acusaven de «posseït». El missatge de Jesús era nou, demanava un canvi profund de mentalitat. Parlava de fer la voluntat de Déu, en esperit i veritat. Demanava una fidelitat cap a Déu que és Pare i que s’apropa a la persona humana d’una manera familiar. Un Déu que és amor i no un conjunt de lleis i normes. 

Fer la voluntat de Déu vol dir escoltar el que Ell vol per al nostre bé i per al bé dels altres. Ens dona la capacitat per saber triar –discernir– el que afavoreix el nostre creixement com a persones i com a fills de Déu. El bé dels altres a vegades passa per no deixar-nos arrossegar pels sentiments que tenim més immediats. Esforçar-nos en direcció al bé dels altres és el camí cap el nostre bé, alliberar-nos del nostre tancament, salvar-nos de nosaltres mateixos. Fer la voluntat de Déu comporta sovint la solitud. Jesús és conscient que, per complir la voluntat del Pare, es quedarà sol. Fins i tot se sentirà abandonat dels seus amics més fidels. Ells també hauran d’afrontar la seva solitud i les dificultats per construir el Regne. Res no serà fàcil. 

De fet cadascú de nosaltres, en la vida, ha de prendre decisions i responsabilitats sol, encara que ens deixem aconsellar i acompanyar. I com més importants són les decisions més soledat comporta. No tothom ho entendrà, però estarem contents de viure i servir amb senzillesa l’experiència de comunió amb Jesús, que ens vol lliures i servidors del seu Regne.