El “sagrament de l'altar” i el “sagrament del germà”

EL COS I LA SANG DEL CRIST (Corpus)

3 de juny 2018

¿Què estem celebrant?

¿Com ens sentim les persones de la comunitat, quan ens retrobem per a celebrar  l'Eucaristia?

La missa, el sagrament de l'Eucaristia, la festa del memorial de Jesús, instituït el vespre d'aquell Dijous Sant, és en el tronc i el fonament de la nostra fe. L'Església es construeix i creix des d'aquelles primeres assemblees de cristians que es trobaven per fer la fracció del pa, tal i com els havia encomanat Jesús als apòstols. «Feu això que és el meu memorial». Jesús es dona, Ell mateix, com a persona. Amb tot el que Ell significa de comunió amb el Pare. Se'ns dona com a aliment pel que va dir i va fer. I ara també ho fa. Jo soc, diu Jesús, el pa partit. Jo soc la sang vessada per vosaltres. Jo soc el que dona testimoni que Déu Pare és amb vosaltres i us estima. Jo us dono l'Esperit d'aquest amor que fecunda el cor de les persones i les transforma espiritualment. Fer memòria de Jesús, celebrar el seu memorial, vol dir que es fa ell mateix Eucaristia en els pobres i els malalts, en els assedegats i els incompresos, en les víctimes de tantes injustícies i violències... Si em vols adorar, ens diu Jesús, ho has de fer en aquests germans més petits que necessiten una resposta d'amor i de servei solidari concret... «¿Quan et vaig veure amb fam o despullat o ferit, o a la presó?». Si em vols trobar de veritat, ens diu Jesús, has de sortir al carrer i abraçar els germans i germanes que esperen de tu les respostes de solidaritat i d’estimació a les seves mancances i desgràcies. 

Jesús Eucaristia no vol la nostra mirada emocionada, absent i distant dels nostres germans i germanes. Necessita que el nostre cor cremi d'amor apassionat envers els altres i es mogui per servir amb naturalitat i eficàcia, sense protagonisme. Recordem com Jesús es va posar a rentar els peus dels deixebles aquell mateix vespre. No podem separar el que Jesús ha unit: el «sagrament de l'altar» i el « sagrament del germà».

El beat Carles de Foucauld es passava moltes hores davant el cos de Jesús Eucaristia exposat, i això el portava a una entrega total en el servei i atenció als germans tuaregs amb els quals vivia. Adorar Crist en el germà. Entrar en el silenci de l'amor per estimar més i millor. Entenia que el servei eucarístic i el servei als petits era el mateix culte del cos de Crist. És per això que el germà Carles es volia fer «petit i proper», amic, conscient que aquesta seria la Bíblia que tothom podria llegir. El germà Carles va fer el camí espiritual que va de «l’exposició del Santíssim a una viada exposada» i viscuda en la realitat quotidiana, amb els altres. Potser avui, cadascú de nosaltres en la pregària interior, tot fent nostres els sentiments de Jesús a la nit del Sant Sopar: Gràcies pel do del vostre amor. Gràcies perquè per mitjà d'aquest pa que rebem, nosaltres mateixos ens convertirem en pa per a la vida del món. Gràcies perquè la meva comunió amb Vós em porta a la comunió fraternal amb els meus germans.