Competim i ens barallem per aconseguir el millor botí, amb l'ambició malaltissa d'omplir de riqueses el nostre cor, que només tu pots omplir de pau.
Converteixo les meves pregàries en estratagemes per tal d'aconseguir que es faci la meva voluntat, allò que he decidit que convé, en comptes de confiar en tu i d'escoltar la teva crida en cada esdeveniment.
M'entesto a considerar que manar és millor que servir, i que tot anirà millor si jo em promociono i si les coses es fan tal com jo dic.
I així ens autoexpulsem del paradís que Déu ens havia preparat i ens condemnem a viure en un món esguerrat.
Porta'ns al desert, Senyor, que la teva presència ens sedueixi, que el teu esperit ens enforteixi i que, vencent les temptacions, triem el camí de la vida.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada