Fa temps vaig parlar sobre de Mauricio Papini, un neurobiòleg argentí que investiga amb ratolins de laboratori sobre la frustració i a n’extreu conclusions per a l’experiència humana. Una de les conclusions a les que ha arribat té a veure amb el sentit que des de la fe cristiana donem als problemes del dolor, del patiment, de la pèrdua.
Papini ha descobert que l’experiència de la frustració és útil als ratolins i als mamífers. Els és necessària, diu, perquè aprenguin a adaptar-se als entrebancs de tota mena que els depara la vida, als sentiments de pèrdua, a les situacions de dolor a les que tot ésser viu s’ha d’enfrontar. És gràcies al sentiment de frustració que aquests animals desenvolupen unes actituds de superació.
Papini va col·locar a les gàbies dels ratolins un ansiolític antidepressiu addictiu. D’entrada els ratolins ni el provaven. Però quan se’ls sotmetia a una situació de frustració (per exemple, donar-los aigua amb sacarina i deixar-los-en de donar sobtadament, de manera reitera i a l’atzar), en començaven a prendre àvidament per compensar la frustració. Passat un temps, però, deixaven de prendre’n i començaven a sobreposar-se, a superar l’adversitat, per ells mateixos, sense ajuts externs.
El científic argentí conclou que els ratolins i els mamífers sotmesos a situacions de frustració i dolor s’acaben sobreposant a l’adversitat, aprenen a suportar el dolor, creen mecanismes de resiliència, de superació. És a dir, desenvolupen la capacitat de convertir les adversitats no en un motiu d’autodestrucció, sinó en una oportunitat per al creixement, per a l’enfortiment, per a la millora.
És curiós, doncs, que fins i tot l’estudi del comportament animal ens pugui ajudar en aquest temps de Quaresma a comprendre el valor evangèlic del dolor, ens recorda el valor de la creu, entesa com una oportunitat.
Papini ha descobert que l’experiència de la frustració és útil als ratolins i als mamífers. Els és necessària, diu, perquè aprenguin a adaptar-se als entrebancs de tota mena que els depara la vida, als sentiments de pèrdua, a les situacions de dolor a les que tot ésser viu s’ha d’enfrontar. És gràcies al sentiment de frustració que aquests animals desenvolupen unes actituds de superació.
Papini va col·locar a les gàbies dels ratolins un ansiolític antidepressiu addictiu. D’entrada els ratolins ni el provaven. Però quan se’ls sotmetia a una situació de frustració (per exemple, donar-los aigua amb sacarina i deixar-los-en de donar sobtadament, de manera reitera i a l’atzar), en començaven a prendre àvidament per compensar la frustració. Passat un temps, però, deixaven de prendre’n i començaven a sobreposar-se, a superar l’adversitat, per ells mateixos, sense ajuts externs.
El científic argentí conclou que els ratolins i els mamífers sotmesos a situacions de frustració i dolor s’acaben sobreposant a l’adversitat, aprenen a suportar el dolor, creen mecanismes de resiliència, de superació. És a dir, desenvolupen la capacitat de convertir les adversitats no en un motiu d’autodestrucció, sinó en una oportunitat per al creixement, per a l’enfortiment, per a la millora.
És curiós, doncs, que fins i tot l’estudi del comportament animal ens pugui ajudar en aquest temps de Quaresma a comprendre el valor evangèlic del dolor, ens recorda el valor de la creu, entesa com una oportunitat.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada