No només de pa viu l'home

Són moltes les costums i pràctiques socials que, en pocs anys, han quedat superades pel ritme de la vida moderna. Avui només serveixen per al record divertit i el comentari burleta. Una mica d'això passa amb el dejuni i l'abstinència. Qui s'atreveix a proposar seriosament una cosa tan anacrònica?

No obstant això, el dejuni segueix tenint una curiosa vigència en l'actual societat. Poques vegades s'han observat dietes tan severes per eliminar l'obesitat, tenir cura de la silueta o prevenir problemes de salut. D'altra banda, qui es burla dels que fan «vaga de fam» com a signe de protesta o gest de pressió en favor de causes justes?


L'important en aquestes coses és no oblidar el valor original i la saviesa que contenen. Estic convençut que introduir dejuni i austeritat en la nostra vida individual i col·lectiva no és cap niciesa. Ben al contrari, pot ser remei eficaç per a més d'una malaltia.

Naturalment, el primer és aclarir que no es tracta de «mortificar» el cos perquè sí, ni de matar en nosaltres el gust per la vida i el gaudi agraït de les coses. És el contrari. Alliberar d'allò que ens impedeix ser amos de nosaltres mateixos per gaudir d'una vida sana i humana.

Qui viu de forma sòbria, manté una llibertat crítica enfront dels reclams insans de la cultura consumista. Es fa més sensible cap als que pateixen necessitat, i més disponible per a l'ajuda solidària. Li resulta més fàcil conrear la vida de l'esperit i obrir-se a la dimensió transcendent de l'existència.

Cadascú sabrà com introduir en la seva vida més dejuni i austeritat. Alguns necessiten urgentment moderar els seus menjars i no caure en l'excés d'alcohol i tabac. A altres els faria bé ser menys esclaus de la publicitat i alliberar-se de coses supèrflues que asfixien la seva vida. Alguns necessitarien «dejunar» de tanta televisió i trencar la seva dependència del comandament a distància, del mòbil, de les xarxes socials. D'altres, renunciar a un estil de «cap de setmana» esgotador i frustrant.

Però el decisiu no és dejunar, sinó encertar a alimentar-se bé. D'aquí la màxima evangèlica: «No només de pa viu l'home». Cal també el silenci, la reflexió, l'obertura a la natura, l'art, l'oració. Per al creient, és vital l'escolta de la Paraula de Déu.

Els cristians comencem aquests dies un temps litúrgic que es diu «quaresma». És un temps en què ens esforcem per tenir cura més la nostra comunicació amb Déu, l'escolta de l'Evangeli i la conversió a Crist. No té per què ser un temps trist i ombrívol. Al contrari, és un temps de renovació que ens portarà a viure la Pasqua «ressuscitant» a una vida nova.

José Antonio Pagola