L'Església Catòlica, com a Institució que té relació amb l’Administració Pública es veu obligada a publicar informació institucional i econòmica. Una obligació, però, que per a la Institució eclesial no és res nou ja que des de fa dècades per la Jornada de Germanor ja és tradició que tots els bisbats presentin els seus comptes.
Ara, els bisbats catalans compten amb una nova eina per mostrar la gestió de les seves finances: el portal de transparència. En el nostre bisbat de Sant Feliu de Llobregat el trobareu a http://www.bisbatsantfeliu.cat/.
Però el portal de transparència o la presentació de pressupostos no són l'únic element de 'control' amb el qual compten molts bisbats, també existeixen les auditories. Enfront les veus que critiquen l'Església Catòlica per tenir uns suposats avantatges fiscals, cal saber que "són els mateixos beneficis que tenen les fundacions i les entitats sense ànim de lucre".
Sobre la polèmica de l'IBI, ens hem de fixar en dos elements diferenciats: "El tema de l'exempció de pagament en les esglésies sembla claríssim i just, però un altre tema serien els altres béns". No hi ha cap fundació que pagui l'IBI. L'exempció es basa en la idea que quan els ingressos que es reben d'aquells béns es dediquen a la finalitat de la Institució que no té ànim de lucre, es veu clar que la llei eximeixi de pagar aquell impost.
Un dels ingressos polèmics però que és la base del pressupost per a molts bisbats és la contribució dels contribuents a partir de la casella de la IRPF per a l'Església Catòlica. La retribució de la casella de la renda la gestiona la Conferència Episcopal Espanyola. És la CEE qui distribueix a través del Fons Comú Interdiocesà el que li pertoca a cada diòcesi. Ells fan els seus càlculs i a cada bisbat se li assigna una quantitat anual en funció de capellans, seminaristes, parròquies, etc. Està clar que suposa una ajuda, però no és suficient. Hi ha una davallada en la recaptació perquè han baixat el nombre de declaracions en general.
El sosteniment de les parròquies i de l’Església en general és precari i fràgil encara que es continuï veient com a rica. Avui, la riquesa s’ha de buscar en altres llocs i institucions. La “riquesa” de l’Església n’és una altra, però aquesta tampoc sembla que se li atribueixi. Malgrat tot, l’acció pastoral i social es continuarà fent amb els instruments que se li permeti tenir.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada