Reconec, sant Pau, que a vegades em costa seguir
els arguments i la mentalitat
de les teves cartes.
Els temps han canviat, i també la manera de pensar.
Però basta aquesta afirmació
simple i lluminosa perquè et professi la meva devoció.
La vida cristiana és tan senzilla i lluminosa, tan radical com això:
ni més ni menys que identificar-me amb Jesús.
És clar que a vegades em fa por, com fa por compartir la vida amb algú, com fa por perdre l'estimada llibertat.
Però, quan m'atreveixo a llançar-m'hi, m'adono que no hi perdo res del que és genuïnament meu,
perquè tu m'ho has donat,
i que ho guanyo tot
perquè es va desplegant en mi el teu projecte de plenitud.
Pare nostre, que esteu en el cel:
Sigui santificat el vostre nom.
Vingui a nosaltres el vostre regne.
Faci's la vostra voluntat,
així a la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia,
doneu-nos, Senyor, el dia d'avui.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Amén
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada