L'Entusiasme

M’agraden molt les etimologies, conèixer l’origen de les paraules, saber d’on provenen, perquè sovint les etimologies ens ajuden a entendre dimensions amagades dels conceptes als que fan referència les paraules i, a partir d’aquí, ens ajuden a descobrir dimensions amagades de la realitat.
Una de les paraules que com a cristians ens hauria d’interessar, encara que la Bíblia no en parli de manera explícita, és la paraula entusiasme. És veritat que no és una paraula recorrent ni a la Bíblia ni als escrits eclesiàstics. L’etimologia, però, posa de manifest que, encara que no ho sembli, és una paraula vinculada originàriament a la religió.

Etimològicament la paraula entusiasme prové de la paraula grega Theos, que vol dir Déu. La persona entusiasta seria, doncs, una persona que està posseïda per Déu. Per això el pensador francès Louis Pasteur deia: “Els grecs ens han llegat la paraula més bella del nostre idioma. Entusiasme, del grec Theos, un deu interior”.

Si d’una persona que té una dependència molt gran de la seva mare es diu que està emmarada, d’una persona que té una dependència molt gran de Déu es diria que està entusiasmada.
L’entusiasme seria, doncs, una mena de termòmetre que mesura el nostre grau de relació amb Déu. I la conseqüència d’aquesta relació plena amb Déu seria una felicitat més gran i una vida més plena. El pensador Ralph W. Emerson deia que mai no s’ha pogut realitzar res gran sense entusiasme. I el jesuïta Anthony de Mello deia que l’únic que es necessita per ser realment feliç és una cosa per la que entusiasmar-se.

No tothom que s'entusiasma ho fa per Déu, però qui és tocat per Déu segur que s'entusiasma. La festa de la Pentecosta n'és una prova. Abans de Pentecosta, els deixebles estaven tancats i plens de por. En rebre l'Esperit, en ser posseïts per Déu, obren les portes i surten engrescats a donar testimoni de Jesús.
La conclusió és que, si no vivim entusiasmats, si vivim la fe de manera rutinària, si ens limitem a anar fent, no estem sent prou fidels a Jesús, demostrem que no estem posseïts per Déu, que no el vivim amb prou intensitat. 

Joan Ferrés Prats