DIUMENGE XIII DURANT L'ANY
En la vida no hi ha res més engrescador que anar sempre endavant: progressar. Nosaltres no estem fets per la rutina, que porta a l'avorriment, a la insatisfacció, sinó per la vida i la creativitat.
Tots portem dins una capacitat immensa de vida i d'amor perquè hem sortit de les mans i del cor d'un Déu que és vida i dinamisme.
L'evangeli té sempre en compte aquesta capacitat de la persona: Jesús sempre ens convida a posar-nos en camí per anar més enllà.
Els creients hem de voler ser homes i dones de futur: prudents i realistes, sens dubte, però també agosarats i arriscats. La rutina i la por del risc, són actituds antievangèliques com també ho són els seus fruits: la mitja-mentida, la confabulació, la intenció amagada, l'abús de poder, el servei a un mateix...
Hem de saber posar tota la confiança en el Senyor, però sense conformar-nos en l'estancament, en la mediocritat, en la rutina. Perquè això sempre és empobridor.
Jesús havia triomfat plenament a Galilea. La gent l'admirava i l'estimava. Però Ell sap que per ser fidel a la missió que el Pare li ha encomanat, cal anar a Jerusalem. A Jesús li costa prendre aquesta decisió perquè sap que allà tindrà enfrontaments que el poden portar a la mort.
El dia que siguem capaços d'entendre que seguint la voluntat de Déu, trobarem la pau, viurem amb més esperança, obrirem horitzons nous a la nostra vida, el dia que siguem capaços d'entendre tot això, haurem donat un pas decisiu en la nostra maduresa cristiana.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada