Jesús em pot regenerar

Diumenge XI durant l'any

«Aquella dona es quedà enrere plorant als peus de Jesús». Hi ha moments que mirant al fons de  nosaltres mateixos, podem tenir la sensació de fracàs: d'haver malgastat la vida. 

Davant d'aquesta constatació hi ha dues possibles reaccions: una és la desesperança, l'enfonsament personal, l'actitud d'amargor... 

Però hi ha també una reacció de fe: confiar en la bondat del Senyor. Creure que Ell té força per fer rebrotar de nou tota aquella capacitat d’il•lusió i d'esperança, tota aquella capacitat d'estimar que resten en el fons del meu cor. Això no mor mai perquè, malgrat tot, sempre seguim sent imatges de Déu. 

Segurament passa per un canvi d’actitud, obrir-se, demanar ajuda, i és clar, reconèixer que no vaig bé, que sol no me’n sortiré. I hauríem de ser conscients que una engruna d'estimació sincera, pot anul•lar, pot tenir més pes, que tot el meu passat negatiu. Aquesta engruna, però, l’he de voler rebre-la, buscar-la.

Tenir fe és creure que Jesús em pot regenerar.