La Dedicació del temps

Una de les excuses més utilitzades per justificar les nostres mancances és aquella de "És que no tinc temps". És veritat que anem sempre més saturats de feina del que voldríem, però l'excusa del temps té molta més trampa del que estem disposats a reconèixer.

En els cursos sobre gestió del temps que s’han anat posant de moda se sol fer un exercici que s'ha convertit en clàssic, un exercici que ajuda a comprendre la fal·làcia de l'excusa. Es demana a la persona que participa en el curs que faci una llista amb les realitats que considera més importants per a ella: persones, valors, activitats... Han de ser menys de deu elements en total.

 

Després la persona ha de treure la seva agenda personal o qualsevol recurs dels que ha utilitzat per organitzar el seu temps durant les darreres setmanes i ha de comparar si hi ha coherència entre les suposades preferències i el temps real que se'ls ha dedicat.
 

L'exercici permet adonar-nos que dediquem força temps a realitats que suposadament no són importants per a nosaltres i que no trobem temps per a realitats que considerem fonamentals. En definitiva, posa de manifest les nostres contradiccions i incongruències.

Una de les que es detecten més sovint quan es fa aquest tipus d'exercici té a veure amb la importància capital que se sol atribuir a la parella i als fills i l'escàs temps que a la pràctica quotidiana se'ls dedica, en comparació, per exemple, amb el que es dedica a la feina, que suposadament no és tan important. Però no és pas l'única contradicció.

De ben segur que nosaltres, si féssim l'exercici, posaríem la fe i a Déu entre les nostres preferències i valors capitals. De fet, però, quant de temps dediquem a Déu? Trobem gaires moments per a la meditació i la pregària?

Joan Ferrés Prats