En una petita investigació feta a la Universitat Pompeu Fabra en col·laboració amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) varem tenir l’oportunitat de comprovar que estudiants universitaris –nois i noies- que veien de manera regular un programa de televisió escombraria (Mujeres Y Hombres Y Viceversa) en feien una avaluació molt crítica. Es a dir, eren conscients que el programa era dolent, però se’l miraven cada dia.
Es una demostració pràctica del que diuen els científics que han estudiat el funcionament del cervell humà: que quan ens trobem davant de qualsevol realitat, les persones no ens movem pel que aquesta realitat ens fa pensar, sinó pel que ens fa sentir.
Un nou exemple. El fumador sap que el tabac mata, però fuma perquè es mou pel que sent davant del tabac: fumar el fa sentir viu. Encara un altre exemple. Si valorem molt positivament una persona, però aquesta persona, sense pretendre-ho, ens fa sentir inferiors, no ens hi acostarem.
Aquestes consideracions són molt importants perquè avui, tant a l’escola com a la resta de la vida, ens solem examinar molt a nosaltres mateixos entorn al que pensem, i poc o gens entorn al que sentim.
Trobo que també són unes consideracions claus per a l’àmbit de la fe. Potser si avaluem la nostra vida de fe no des del punt de vista del que pensem sinó del que sentim, ens adonarem que és més dèbil del que crèiem. Potser pensem que ser creient consisteix a estar convençut que Déu dona sentit a la vida humana, però en el dia a dia són unes altres les realitats que ens fan sentir vius.
Estic convençut que si em faig sovint aquesta pregunta (Què és el que em fa sentir viu en el dia a dia?) tindré un termòmetre molt més fiable del nivell de la meva fe.
Es una demostració pràctica del que diuen els científics que han estudiat el funcionament del cervell humà: que quan ens trobem davant de qualsevol realitat, les persones no ens movem pel que aquesta realitat ens fa pensar, sinó pel que ens fa sentir.
Un nou exemple. El fumador sap que el tabac mata, però fuma perquè es mou pel que sent davant del tabac: fumar el fa sentir viu. Encara un altre exemple. Si valorem molt positivament una persona, però aquesta persona, sense pretendre-ho, ens fa sentir inferiors, no ens hi acostarem.
Aquestes consideracions són molt importants perquè avui, tant a l’escola com a la resta de la vida, ens solem examinar molt a nosaltres mateixos entorn al que pensem, i poc o gens entorn al que sentim.
Trobo que també són unes consideracions claus per a l’àmbit de la fe. Potser si avaluem la nostra vida de fe no des del punt de vista del que pensem sinó del que sentim, ens adonarem que és més dèbil del que crèiem. Potser pensem que ser creient consisteix a estar convençut que Déu dona sentit a la vida humana, però en el dia a dia són unes altres les realitats que ens fan sentir vius.
Estic convençut que si em faig sovint aquesta pregunta (Què és el que em fa sentir viu en el dia a dia?) tindré un termòmetre molt més fiable del nivell de la meva fe.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada