divendres, 17 de febrer del 2017

Extreure el Millor d'un Mateix


Joan Ferrés Prats

El guitarrista andalús José Romero deia en una entrevista a La Vanguardia: “Pienso en mis seres queridos para que me encuentre la inspiración, y busco en ese sentimiento la mitad buena que tengo. De ahí saco lo mejor”.

És ben veritat que a la vida hi ha persones que fan que surti el millor del nostre interior i n’hi ha que, volent-ho o sense voler, fan sortir de nosaltres el pitjor. Segurament per això els pares i educadors deien allò de “vigilar les males companyies”. I el que passa amb les persones passa amb els llocs, ambients o situacions. N’hi ha de neutres, però n’hi ha que potencien el millor de nosaltres i n’hi ha que fan sortir el pitjor.


El polític socialista català Ernest Lluch, assassinat per ETA l’any 2000, deia una cosa molt interessant al respecte: “S’activen dimensions molt diferents de mi mateix quan vaig al camp del Barça i quan vaig al Liceu”. Volia dir que les persones tenim dimensions i perfils diferents que conviuen en el nostre interior i que cada situació que vivim a la vida fa créixer una o altra d’aquestes dimensions. Per descomptat que el Liceu i el Barça són compatibles, com ho són els espais per a alimentar el cos i els espais per a alimentar l’esperit. Jesús mateix multiplica els pans i els peixos i alhora ens convida a prendre el Pa de Vida.

Jesús demostra, però, que per créixer en la fe cal el contacte amb persones i amb indrets que la potenciïn. L’excel·lència de Jesús en la fe no hauria estat possible sense Maria i els Apòstols, però tampoc sense el Temple, la sinagoga i el desert.
No ens enganyem a nosaltres mateixos. Si volem que la fe formi part dels nostres valors, hem de tenir la garantia que a la nostra vida concedim espai a persones i a indrets que ens ajudin a extreure el millor de nosaltres mateixos.
Joan Ferrés Prats

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© La Veu de Santa Maria
Maira Gall