divendres, 25 de setembre del 2015

Emergència, migració i país

59,5 millons. Aquesta és la xifra de persones que el 2014 es trobaven desplacades del seu lloc d'origen a causa de persecucions, conflictes, violencia generalitzada o violació de drets humans. 59,5 expressa multitud de rostres i d'históries personals que constitueixen el que avui per avui seria el 24e país més poblat del món. Impressiona les dimensions d'aquesta tragedia, però impressiona més encara quan de l'análisi de la foto fixa observem que aquesta xifra s'ha incrementat en 8,3 milions de persones respecte a l'any 2013. Aixó suposa que durant el 2014, cada dia, 42.500 persones van haver de deixar les seves cases per cercar protecció en un altre lloc.

I ara, Europa, quan ja no es veu capaç d’aturar l’allau provocat en part en antigues decisions irresponsables d’Occident, es decideix a acollir...amb retards. Tenim una emergència.


Haurem d’acollir? Possiblement, però caldrà fer-ho bé. Des del Bisbat, Càritas i Mans Unides han establert una taula per tal de gestionar la petició d’acollida quan aquesta arribi des dels governs.

Mentrestant, reflexionem-hi: Acompanyar, servir i defensar

Acompanyar significa romandre al costat de les persones refugiades, escoltar la seva historia i reconéixer-la, en definitiva establir una relació personal i un vincle.

Servir encarna la decisió de construir junts altematives a un exili massa llarg, oferint educació, formació i altres activitats que dignifiquin aquesta espera, i que evitin que el sentiment d' enyoranca es transformi en depressió i desanim.

Defensar demana analitzar, entendre i denunciar les causes que forcen tants milions de persones a viure com a refugiats per així poder incidir en les arrels profundes dels conflictes armats.
Acompanyar, servir i defensar, són tres dimensions que ens permeten concretar la fratemitat i reconstruir l'esperanca allá on tot semblava perdut.

Construir un país nou passarà per cuidar aquesta sensibilitat i actuar amb responsabilitat abans de les emergències.

Lectures del proper diumenge

Diumenge XXVII de durant l’any
  • Gènesi 2,18-24: Els dos formen una sola família.
  • Hebreus 2,9-11:Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare.
  • Marc 10,2-16: Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar.

Qué és ser cristià

La pregària. Pregar és contemplació i resposta. Per a la nostra fe cristiana, Déu té sempre la iniciativa de l'Amor i de la Salvació. Posar-nos davant d'Ell és entrar en un clima de do, de receptivitat, de resposta. Déu no és el silenci i la foscor; és l'Amor Infinit del qual ve tot i que se'ns dóna, a nosaltres i a tots els homes, en l'Es¬perit del seu Fill per tal que trobem en Ell la vida. Deixar les nos¬tres preocupacions humanes i fer-nos conscients de la Presència de Déu Pare, ha de ser entrar en l'àmbit de la sorpresa davant d'una plenitud d'Amor i de Do que mai no podem abastar, i de resposta contemplativa i agraïda. Pregar és saber-se estimat i conegut per Déu; Ell coneix de sobres el que som, el que fallem, el que necessitem, molt més del que ho podem saber nosaltres..

Mn. Gaspar Mora

L'Autor i la Frase

La fidelitat és l'harmonia entre tres principis de la vida humana: la paraula, l'acció i el pensament..

Agenda





____________
imatge de portada extreta de pixbay

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© La Veu de Santa Maria
Maira Gall