Transfigurar-me

DIUMENGE II de QUARESMA

5 febrer 2018

Què em demana Déu a mi, ara, perquè la meva vida es pugui renovar: a nivell personal, familiar, laboral,  comunitari...? 

El seguiment de Jesús és per a persones esforçades, per als qui no es conformen amb "anar fent". La conversió que ens suggereix el relat del mont Tabor, és una transformació de tota la persona. I cadascú sap quins aspectes seus cal "transfigurar", per arribar a ser més plenament evangèlics. 

Pot ser el nostre egoisme, el nostre mal humor habitual, el nostre pessimisme i manca d'esperança, no estimar prou, la nostra mandra o covardia, conformar-se amb la mediocritat de vida... Cadascú s'ho sap. 

Però ens hem d'esforçar, perquè "la inèrcia sempre perd": abandonar-se sempre porta al fracàs més absolut. L'únic que cal és fer-ho amb confiança. 

Els deixebles veuen un Jesús nou i fascinant. Jesús sempre ha estat així. El que passa és que no se n'havien adonat perquè el miraven amb una mirada superficial, poc penetrant, massa humana. Ara, en contacte amb el núvol, que és el signe de la presència de Déu, els ha afinat la vista i descobreixen en Jesús una bellesa i una plenitud que ignoraven totalment. 

Aquesta experiència també la podem fer nosaltres a un altre nivell. Déu ens ha posat al costat persones meravelloses. Però sovint la nostra mirada és curta i rutinària. No som capaços de descobrir el tresor que posseïm. Només ens n'adonem de veritat quan ja se n'han anat d'aquest món.  

La pregària sincera ens afina la vista i ens fa veure les coses i les persones amb una llum nova. Aquesta llum no falseja la realitat, sinó que en fa descobrir aspectes vertaders que se'ns escapen, si sols la mirem amb ulls humans.

Matrimoni, camí d'amor (9)

Dificultat:

L’ARRIBADA DE CADA FILL COMPORTA UN REEQUILIBRI

en la relació. Així com pot intensificar l’amor, també pot afeblir-lo si la identificació amb el fill desplaça la parella. Com reacciono quan sento que els fills em desplacen de la parella?

Solució:

CANVIAR EL JUDICI PEL DIÀLEG.

Dialoguem o discutim? Com és el nostre diàleg? Què estem disposats a fer per aprendre a dialogar? Escolto l’altre o em tanco per no sentir?

anar més enllà de l'aparença de les persones

PREGÀRIA

Segur, Senyor Jesús, que Pere, Jaume i Joan van començar a mirar-te d'una altra manera després que et van veure transfigurat dalt la muntanya. 

Segur, també, que després d'aital demostració es deurien quedar parats quan els vas dir: ni una paraula d'això. 

Així va ser que van aprendre a valorar la grandesa divina amagada en cada petit gest teu de bondat, de tendresa, de cura, de perdó. 

Així va Ser com van arribar a entendre que tothom qui acull un infant, dona de menjar a qui té fam, visita un malalt o un pres, és a tu a qui acull, alimenta o visita. 

  

Senyor, ensenya'm a anar més enllà de l'aparença de les persones. Que no prejutgi ningú pel seu aspecte extern i que busqui especialment la teva presència en els més petits i menys valorats pel món. 

  

El Valor de la Frustació

Mauricio Papini és un neurobiòleg argentí que investiga amb ratolins de laboratori sobre la frustració i n’extreu conclusions per a l’experiència humana. Una de les conclusions a les que ha arribat té a veure amb el sentit que des de la fe cristiana donem als problemes del dolor, del patiment, de la pèrdua.

Papini ha descobert que l’experiència de la frustració és útil als ratolins i als mamífers perquè aprenguin a adaptar-se als entrebancs que els depara la vida, als sentiments de pèrdua, a les situacions de dolor a les que tot ésser viu s’ha d’enfrontar. És gràcies a les experiències de frustració que desenvolupen unes actituds de superació.

Segona setmana de Quaresma

Agenda setmanal

del 26 de febrer al 4 de març

COR per SETMANA SANTA

diumenge a les  18:00, a la Geltrú

VIA CRUCIS

divendres de quaresma a 18:30

FORMACIÓ PERMANENT D'ADULTS

Aquest diumenge ens visita Mn. Valentí que ens parlarà sota el tema de "Els fills de la llum han de ser guerrers". Serà a les 7 de la tarda a la sala d'assaig.

AMICRET

La junta d’Amicret es reunirà dijous 1 de març a ¼ de 9 a les sales de la rectoria.

CONFERÈNCIES QUARESMALS

LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA I LA SEVA ACCIÓ PASTORAL

dimarts 27 febrer, a les 20.30h a l’Orfeó Vilanoví,
“PER QUÈ UNA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA? ”, a càrrec de Mn. Joan Costa, Professor de Doctrina Social

PELEGRINATGE AL SUD D’ITÀLIA 

LA PUGLIA, APULIA, BASILICATA I SANTUARI DEL PARE PÍO
24 SETEMBRE – 1 OCTUBRE 2018
més informació Mn. Pere Milà
reunió informativa, divendres 2 març, 18:30 a l’Orfeó

La Quaresma

DIUMENGE I de QUARESMA

18 febrer 2018

El camí de la Quaresma té un significat especial per als adults que es preparen per a esdevenir cristians en la Vetlla Pasqual, tot incorporant-se a l’Església a través de la recepció dels tres sagraments de la iniciació cristiana –Baptisme, Confirmació i Eucaristia–. Per a ells és especialment un temps fort de preparació espiritual, en tant que han estat «elegits» per a rebre aquests sagraments, després d’un període llarg de discerniment i de preparació a través d’una catequesi pertinent.

Per als qui ja són cristians és un temps de renovació d’aquesta mateixa experiència de renovació i conversió que significa trobar-se personalment amb Jesucrist. El camí proposat en les primeres lectures d’aquest temps de Quaresma  és una marxa acompanyats d’alguns dels grans personatges i moments de la història de salvació realitzada per Déu amb Israel: l’aliança amb Noè; la fe demanada a Abraham en el sacrifici del seu fill; el camí que Déu ofereix donant la Llei a Moisès; l’experiència traumàtica i transformadora de la deportació; i l’anunci d’una nova aliança. Adonar-nos i fer adonar d’aquest camí de fe i aliança que Déu ha volgut establir de sempre amb la humanitat, amb el poble d’Israel, és insistir en la fidelitat de Déu envers nosaltres, una fidelitat que demana ser corresposta.

La Bíblia ja posa l’accent d’aquest desig en la relació de Déu amb Noè, aquell ja manifesta el seu compromís amb Noè, els seus descendents, amb tota la seva creació.

Consells pràctics per la Quaresma

Recordem els tres camins per a tots els moments de la vida cristiana –i no només del temps de Quaresma– que ens poden ajudar: almoina, pregària i dejuni.

Més enllà de la força que comporten aquestes tres paraules, a vegades els membres de les nostres comunitats ens demanen com poder dur-los a la pràctica, acostant-se a Déu i als altres. El cardenal arquebisbe emèrit de Brusel·les-Malines, Godfried Danneels, fa uns anys proposava aquests 10 consells pràctics:

1. Prega. Cada matí el «Parenostre» i cada vespre el «Déu vos salve, Maria».
   
2. Busca en l’evangeli del diumenge una petita frase que podràs meditar tota la setmana. Cada setmana aquest text es publica en el Full dominical.
   
3. Cada vegada que compres un objecte que no necessites per viure –un article de luxe– dona també alguna cosa als pobres o a una entitat. Ofereix-los un petit percentatge. La sobreabundància demana ser compartida.
   
4. Fes cada dia alguna cosa en bé d’algú. Abans que ell o ella t’ho demani.
   
5. Quan algú et diu una paraula desagradable, no pensis que de seguida has de pagar-li amb la mateixa moneda. Això no restableix l’equilibri. De fet, caus en l’engranatge. Calla primer un minut i la roda s’aturarà.
   
6. Si canvies de cadena des de fa un quart d’hora sense èxit, tanca la televisió i agafa un llibre. O parla amb els qui viuen amb tu: és millor zappejar entre humans i funciona sense comandament a distància.
   
7. Durant la Quaresma aixeca’t sempre de taula amb una mica de gana. Els dietistes són encara més severs: fes això tot l’any. Una persona de cada tres pateix obesitat.
   
8. «Per-donar» és el superlatiu de «donar».
   
9. Sovint has promès trucar algú per telèfon o anar-lo a visitar. Fes-ho finalment.
   
10. No et deixis atrapar sempre per la publicitat que anuncia un descompte. En efecte, això costa un 30% menys car. Però el teu amor a la roba igualment explota i desborda del 30%.