La pàgina en blanc

S’han escrit moltes pàgines sobre la pàgina en blanc. És una experiència que coneixen molt bé els escriptors professionals, però que, si fa no fa, tots hem tingut oportunitat de fer alguna vegada a la nostra vida. Es tracta d’aquella sensació de mandra, de buidor, d’impotència o fins i tot d’angoixa que experimenten de vegades les persones que estan assegudes davant d’una pàgina que necessiten omplir (o que els agradaria omplir) i no saben amb què, amb quin contingut. O no sabem com.


La reflexió es pot fer també a l’inrevés. Quan llegeixo una pàgina que m’agrada molt, que m’omple, que obre la meva ment a noves dimensions de la realitat, penso que allò, en un primer moment, va ser només una pàgina en blanc. Potser d’entrada aquell escriptor va experimentar també una sensació de buidor o d’impotència, però va ser capaç de vèncer-les, d’enfrontar-se al repte, i se’n va sortir, posant en aquella pàgina vida, esperit, emoció, sentit. I ara aquella pàgina és plena i, a més, aconsegueix omplir-me a mi. 

Tot plegat em serveix com a metàfora per reflexionar des de la fe sobre el meu dia a dia, perquè em fa pensar que cada dia de la meva vida Déu m’ofereix, en llevar-me, una pàgina en blanc, una de nova cada dia. La vida és feta de pàgines en blanc que Déu em convida a omplir. Estic cridat a donar forma a cada pàgina, a omplir-la de vida, d’esperit, d’emoció, de sentit. 
No haig de pensar en el que vaig fer amb la pàgina d’ahir, en si me’n vaig sortir o no. Avui en tinc una de nova. Si penso que Déu m’ajuda a escriure-la, tinc més possibilitats que cada dia l’escrigui una mica més bé.

Joan Ferrés Prats