PREGÀRIA
Senyor, volem ser com aquell arbre arrelat ran del torrent, que es manté sempre verd i no deixa de donar fruit.
Volem arrelar vora l'aigua de la teva Paraula. Ens renova per dins. Ens omple de vida i d'esperança.
Però de vegades no l'entenem. Contradiu el que veiem entorn nostre. El que ens promet sembla impossible.
O potser s'han endurit les nostres arrels i no ens deixem amarar del teu Esperit.
Per això necessitem escoltar una i una altra vegada el que ens dius, rellegir-ho, repetir-ho, meditar-ho, per tal que penetri dins nostre, perquè ens fecundi, perquè es faci part de nosaltres mateixos. Aleshores ens sentim benaurats, privilegiats, feliços.
Ens inunda un goig interior, una certesa, una pau que ningú no ens la podrà arrabassar.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada