"Estimeu el vostres enemics...”

DIUMENGE VII DURANT L’ANY

24 de febrer 2019

«...feu bé als qui no us estimen». Realment és una petició ben difícil la que ens fa el Senyor. Potser la paraula enemic és excessiva en el nostre context, ja que les nostres relacions habituals acostumen a ser respectuoses i educades. Doncs, diem-ne, el meu contrari, el qui em té aversió o jo a ell, el qui tinc com opositor, el qui vull lluny de mi, el qui em fa la guerra... potser jo a ell, o simplement el qui no ens caiem bé.

Estimar els enemics, fer el bé a qui no ens estima, parar l’altra galta..., són propostes que només s’entenen des de la profunda convicció de Jesús que el mal, l’odi o la violència no es podran superar mai anant pel mateix camí. Cal buscar la reconciliació i la pau començant per pacificar el propi cor i fent a l’altra persona allò que voldria que em fessin a mi. Quan llegim aquestes frases avui, tenim la sort de poder fer quelcom que no era a l’abast dels qui les sentien per primer cop: Fixar-nos en la manera d’actuar de Jesús al llarg de la seva vida. Aquestes paraules d’avui són també reflex no només del seu pensament, sinó de la seva manera de fer. Ell no va voler fer ni va deixar que els deixebles fessin res contra els samaritans que no el volien rebre (Lc 9,53-55). Va impedir que els deixebles actuessin amb violència quan el van agafar a l’hort de les Oliveres (Mt 26,52-53). Va fer reflexionar aquell que li va donar una bufetada (Jn 18,22-23). I especialment va pregar al Pare que perdonés els qui l’estaven crucificant, i encara els va disculpar (Lc 23,34).

I això és ben actual en la nostra vida diària, on som testimonis de tanta violència verbal i fins i tot física en tots els àmbits de la vida. O la violència que s’exerceix de manera amagada, indirecte, provocant una pressió volgudament insoportable. 

Per això pot ser bo donar relleu a l’anomenada «regla d’or» que apareix al centre de l’evangeli: «Feu als altres allò que voleu que ells us facin».

A partir de la regla d’or, les paraules de Jesús canvien una mica. Compara la vida del deixeble amb la de la persona que viu sense fe. També el qui no té fe fa el bé als seus amics o a les persones de la seva família o actua per altruisme. Ara bé, el fet de tenir fe i de voler viure com a deixebles de Jesús ens ha de moure a donar un pas més. I aquest pas consisteix a prendre com a model de la nostra actuació l’amor compassiu i misericordiós del Pare. O el viure com a filles i fills de l’Altíssim.

Al cap i a la fi, tot el que Jesús fa i ens proposa de fer, és fruit de la relació filial, íntima i fidel que l’uneix al Pare. Dit amb paraules de Pau, se’ns demana que comencem ja ara a viure com «el segon home», és a dir, com Jesucrist, deixant que la força de l’Esperit i de la resurrecció actuïn en la nostra vida.