No us deixaré orfes

DIUMENGE VI DE PASQUA

21 maig 2017

Una de les experiències més dures i que més ens entristeixen, és la sensació de soledat: sentir-nos sols, no poder compartir amb algú els sentiments que portem dins, no poder comptar amb una mà amiga que ens ajudi. 

És la dificultat que experimenten les persones que viuen sense companyia: tornar a casa i no trobar la persona amb qui compartir íntimament allò que t'alegra o et preocupa. 

Sobretot, quan pateixes, sempre et sents molt sol. En aquests moments una veu amiga, una estoneta de contacte humà, pot significar moltíssim per a nosaltres. 

Tota vida humana passa per moments o situacions de soledat. Fins i tot les per-sones casades o les que viuen en comunitat, es poden sentir soles en certs moments. 

Perquè sentir-se sol o acompanyat, no depèn pròpiament de si tenim moltes o poques persones al nostre entorn, sinó del grau de sintonia, d'acolliment, de comunicació que hi hagi amb elles. 

No és bo sentir-se sol. Per això Jesús, que ens estima, ens ha fet aquella promesa solemne: "NO US DEIXARÉ ORFES". L'Esperit de Jesús sempre és amb mi, encara que em costi de descobrir la seva presència. Però hi és. 

I qui és conscient d'aquesta presència, sempre se sent acompanyat. Veu la vida amb uns altres ulls: ho pot veure tot amb més esperança, malgrat les dificultats que mai no mancaran. 

I també sent dintre del seu cor una força que el capacita per lluitar i per tomar a començar, sense desanimar-se mai, després de cada fracàs o caiguda.