Anys i Vida

A començaments del segle XX el poeta i escriptor Rudyard Kipling va escriure uns versos molt dients per reflexionar sobre la vida i la mort. Fan així: "Si pots omplir el minut implacable/ amb seixanta segons dignes del seu transcurs,/ teva és la terra i tot el que conté,/ i, el que és més, tu seràs un 

home, fill meu!".

Per al poeta una vida satisfactòria consisteix a "omplir el minut implacable amb seixanta segons dignes de ser viscuts". És una proposta excel·lent i, a més, molt propera a la fe. I una  proposta interpel·ladora, perquè contradiu la nostra manera habitual de ser i de fer. Efectivament, tendim a preocupar-nos molt per afegir anys a la nostra vida i no tant per afegir vida als nostres anys. I això és contradictori: afegir més anys a la vida no és a les nostres mans, i afegir vida als nostres anys sí. Això no és només una possibilitat, és un deure.

Hi ha moltes maneres d’afegir vida als nostres anys, moltes maneres de fer els minuts més fecunds. Viure més intensament la presència de Déu n’és una. Estimar més als altres, una altra.

Dedicar més temps a la meditació i a la pregària és una forma d’afegir més vida als nostres minuts. Implicar-se en la millora del nostre entorn des del punt de vita social, educatiu, cultural o religiós també ho és. I ho és dedicar una part del nostre temps als que se senten sols o pateixen alguna malaltia. La nostra vida s’omple també de sentit si som capaços de superar els sentiments negatius (enveges, odis, sentiments de revenja), de perdonar si algú ens han ferit...

Tot això surt de dins si ens sentim estimats per Déu. I són actituds i comportaments que trenquen les nostres rutines quotidianes i ens ajuden a viure amb més plenitud, que transformen la nostra existència i omplen de vida els nostres minuts.

Joan Ferrés Prats