Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món

DIUMENGE VII DE PASQUA - ASCENSIÓ

28 maig 2017

Hem de viure amb els peus ben arrelats a la terra, barrejats amb els altres homes i dones, participant dels seus problemes de cada dia, però amb els ulls i el cor aixecats al Senyor. 

Com els apòstols, que miraven el cel, no pas per allunyar-se de la terra, de la vida real, sinó perquè contemplaven el Senyor. Era el seu punt de referència: el seu Mestre, el seu Salvador, la seva Llum, la seva Força. El seu Tot. 

Aquest Senyor que és el mateix que neix a Betlem, que mor a la creu i que ara, ressuscitat i gloriós, se'n va a la Casa del Pare. És la mateixa Persona, indivisible. 

També nosaltres hem de viure la nostra vida de forma unitària i no pas de forma dividida i compartimentada. La nostra vida és una alternança. Hi ha moments d'angoixa i altres de joia; moments de foscor i altres de llum; moments de tempesta i altres de bonança. 

Però, per als creients, tots els moments són positius, tots són ocasió de creixement, perquè tot és gràcia, tot és do de Déu. Tots els hem de viure amb el mateix estil: estimant. 

Si ens esforcem per viure estimant, unificarem la nostra vida perquè sempre, en qualsevol situació, ens trobarem amb el Senyor. El trobarem en la pregària i en l'eucaristia. Però també en el germà necessitat. I amagat en la foscor. I enmig de la tempesta i del sofriment. En la feina i en la festa. A tot arreu. 

Ens ho ha promès el mateix Jesús, que és la Veritat que no enganya: "Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món". I sempre ens farà sentir la mateixa cosa: que ens estima. No sap fer cap altra feina.