dijous, 2 de febrer del 2017

El Principal enemic de la Fe


Joan Ferrés Prats

Si preguntéssim als cristians quin és el principal enemic de la fe, estic segur que les respostes formarien un ventall molt pintoresc. N’hi hauria per a tots els gustos. També estic segur que gairebé ningú no donaria a la pregunta la resposta que va donar Josep Llunell. Per al teòleg català el principal enemic de la fe és la por.


La resposta és sorprenent i inquietant, perquè si la por és enemiga de la fe i tenim tantes pors com tenim, resulta que devem tenir menys fe de la que pensem.
Jesús diu moltes vegades a l’Evangeli “No tingueu por”. Però això no ens ho hem pres mai com un manament, com una exigència. Segurament perquè, com a creients, ni tan sols ens hem plantejat què hi ha darrera les pors i quina relació poden tenir amb la fe.
Si Jesús insisteix a dir “No tingueu por” i Josep Llunell la considera el principal enemic de la fe, és perquè és el contrari de la confiança en la Providència, una demostració, potser involuntària i inconscient, de poca confiança en Déu com a Pare, un indici que no vivim les adversitats amb una actitud d’abandó confiat en Ell. Per això la por és, d’alguna manera, a les antípodes de la fe.

Llavors, cada vegada que ens sentim envaïts per la por, és una prova que no som prou cristians? Com a persones, és normal que sentim por quan ens veiem abocats a una situació de perill. El problema no és tenir un sentiment de por, el problema és consentir-lo. Com a cristians, cada sentiment de por hauria de ser una oportunitat per obrir-nos al Pare, per potenciar la confiança en Ell, per demanar-li forces i fer un acte de fe en la seva voluntat
.

Joan Ferrés Prats

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© La Veu de Santa Maria
Maira Gall