Gràcies perquè la teva llei és exigent i no permet que em quedi satisfet i orgullós de ser just davant teu. Sempre queda un pas a fer, un vici a corregir, una incoherència a esmenar, un egoisme a dominar.
Gràcies perquè la llei dins el cor fa que no quedi mai perdut.
Sí, la vida sovint és complicada i a vegades em sento perplex, però si miro dins meu i em pregunto què esperes de mi, sempre brolla el millor de mi mateix, que és el que tu hi has posat.
Gràcies perquè, malgrat febleses i caigudes, el teu Esperit d'amor, de vida i de perdó sempre em dóna força per continuar, en l'esperança de participar un dia del teu Regne.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada