Benvolgut sant Pau

PREGÀRIA

Benvolgut sant Pau, avui vivim tan neguitosos i tan dividits que ens costa d'entendre la teva recomanació. Sembla que insinues una superioritat del celibat sobre el matrimoni, tot i que afirmes que no vols lligar ningú. En el fons, presentes a tothom l'ideal d'un cor unificat, dedicat de ple al Senyor. 

Ideal que es pot realitzar des de l'entrega en un celibat generós i fecund i també en un matrimoni cristià que, més enllà de l'atracció mútua, es compromet en el projecte de Déu. Ideal que és desvirtua quan el celibat es redueix a una vida còmoda, individualista, centrada en un mateix, i quan la vida de parella no va més enllà d'un equilibri inestable entre dos egoismes. 

Benvolgut sant Pau, més que discutir l'exactitud de les teves paraules val la pena imitar la teva vida, heroica però feliç, humanament limitada, com la de tothom, però unificada per l'entrega total al Senyor. 

Parenostre...

Ser "apòstol de Jesucrist"

DIUMENGE II DURANT L’ANY

15 gener 2017

Tots nosaltres ens diem cristians. Per això m'he de sentir cridat, com diu St. Pau, a ser "apòstol de Jesucrist". 

I ser apòstol de Jesucrist és ser com ell: viure i no pas vegetar; ser fecund i no pas estèril; sentir-se cridat a escampar la Bona Nova i no pas la tristesa o la desunió o la foscor. 

Tots hem de voler deixar una empremta positiva darrere nostre. Tots hem d'intentar aconseguir que el nostre contacte millori i faci més felices les persones que ens envolten.  Realment sóc així? 

Però el desig i la força per viure amb aquest estil, sols ens els pot donar el mateix Jesús. Cada diumenge, a l'eucaristia, l'evangeli ens parla de Jesús. Segurament que de cap altra persona n'hem sentit parlar tant. Segur que no. 

Però, he connectat realment amb Ell? Hi ha hagut algun moment en la meva vida en què l'hagi descobert íntimament? Des del Baptisme portem dins el seu Esperit, però potser no en som massa conscients. I llavors, aquesta força es va desvirtuant, perd eficàcia en nosaltres. 

Ser cristià no és tenir Jesús senzillament com un model que cal imitar. Això és molt superficial, molt poca cosa. Ser cristià és prendre consciència que Jesús s'uneix amb mi d'una manera tan fonda, que posa dintre meu quelcom d'ell mateix: el seu Esperit. 

I que això em renova, em transforma i em fa viure d'una nova manera. No per una influència externa, sinó per una força que em ve de dins: pel mateix Esperit que impulsava Jesús. Ser cristià és ser, d'alguna manera, Jesús mateix. És a dir, un home o una dona que viuen la seva pròpia vida, però guiats pel mateix Esperit de Jesús.