Ser "apòstol de Jesucrist"

DIUMENGE II DURANT L’ANY

15 gener 2017

Tots nosaltres ens diem cristians. Per això m'he de sentir cridat, com diu St. Pau, a ser "apòstol de Jesucrist". 

I ser apòstol de Jesucrist és ser com ell: viure i no pas vegetar; ser fecund i no pas estèril; sentir-se cridat a escampar la Bona Nova i no pas la tristesa o la desunió o la foscor. 

Tots hem de voler deixar una empremta positiva darrere nostre. Tots hem d'intentar aconseguir que el nostre contacte millori i faci més felices les persones que ens envolten.  Realment sóc així? 

Però el desig i la força per viure amb aquest estil, sols ens els pot donar el mateix Jesús. Cada diumenge, a l'eucaristia, l'evangeli ens parla de Jesús. Segurament que de cap altra persona n'hem sentit parlar tant. Segur que no. 

Però, he connectat realment amb Ell? Hi ha hagut algun moment en la meva vida en què l'hagi descobert íntimament? Des del Baptisme portem dins el seu Esperit, però potser no en som massa conscients. I llavors, aquesta força es va desvirtuant, perd eficàcia en nosaltres. 

Ser cristià no és tenir Jesús senzillament com un model que cal imitar. Això és molt superficial, molt poca cosa. Ser cristià és prendre consciència que Jesús s'uneix amb mi d'una manera tan fonda, que posa dintre meu quelcom d'ell mateix: el seu Esperit. 

I que això em renova, em transforma i em fa viure d'una nova manera. No per una influència externa, sinó per una força que em ve de dins: pel mateix Esperit que impulsava Jesús. Ser cristià és ser, d'alguna manera, Jesús mateix. És a dir, un home o una dona que viuen la seva pròpia vida, però guiats pel mateix Esperit de Jesús.