Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians II

Les Esglésies i comunitats cristianes no catòliques

3. LA REFORMA PROTESTANT 

La Reforma protestant va ser l’altra gran ruptura que ha patit l’Església al llarg de la seva història. I té dues branques bàsiques.

Esglésies evangèliques o luteranes

Martí Luter predicant al castell de Wartburg

L’inici de la Reforma protestant es troba en la promulgació el 1515, per part del papa Lleó X, d’una butlla concedint indulgències a tots els qui contribuïssin econòmicament a la construcció de la basílica de Sant Pere de Roma. Davant d’aquest fet, el prevere agustinià alemany Martí Luter (1483-1546) reaccionà oposant-se a aquesta “compra” de la salvació, i el 31 d’octubre de 1517 la denuncià clavant a la porta de l’església de Wittenberg una llista de 95 tesis en què, a més de denunciar les indulgències, defensava la justificació o salvació per la fe i no per les obres, i afirmava que l’únic criteri per a la fe cristiana era la Sagrada Escriptura.

Després de moltes discussions i condemnes, Luter i els seus seguidors foren excomunicats, alhora que les seves comunitats s’anaven estenent per tot Alemanya, i després cap al nord d’Europa. Luter va introduir ben aviat reformes significatives en les celebracions, com ara que es fessin en alemany i no en llatí, que es combregués amb pa i vi i no només amb pa, etc. Va abolir també el celibat sacerdotal, i va rebutjar el caràcter sacrificial de la missa, cosa que va comportar la revisió a fons de tots els textos litúrgics. Actualment hi ha arreu del món més de dues-centes Esglésies i comunitats luteranes, agrupades la majoria en la Federació Luterana Mundial.

Esglésies reformades o calvinistes

Joan Calví
en una pintura de Ticià.

Paral•lelament a Luter, tot i que sense identificar-se totalment amb ell, Ulrich Zwingli (1484-1531) i Joan Calví (1509-1564) constitueixen la segona branca de la Reforma. Zwingli  discrepava de Luter sobretot en el que podríem anomenar la dimensió sensible de la fe: Zwingli, en efecte, a diferència de Luter, no considerava que fos possible entrar en contacte amb Déu a través d’un element material com el pa i el vi. Joan Calví va ser el gran difusor de les idees de Zwingli, centrant l’acció de l’Església bàsicament en la predicació de la Paraula. Per això, aquestes Esglésies i comunitats reben el nom de calvinistes i, com en el cas de les luteranes, són moltes les que hi ha constituïdes arreu del món. La majoria estan agrupades en l’Aliança Reformada Mundial.

Esglésies lliures

Més enllà d’aquestes dues branques bàsiques, cal dir que al llarg del temps han nascut en el si de la Reforma, i també en el si de l’Església anglicana, esglésies independents que  s’organitzen amb escassa estructura institucional. Són, per exemple, les esglésies congregacionalistes, els mennonites, els baptistes, els quàquers, els adventistes, etc.

Primera part de l'article: Setmana de pregària per la unitat dels cristians I