A les societats desenvolupades es lloa sovint el progrés, manifestat en diferents tipus d’opulències. Es parla, per exemple, d’opulència informativa i d’opulència consumista, i es diu que aquestes sobreabundàncies ens faciliten la presa de decisions i ens fan més savis i feliços.
Ja fa dècades que es va doblar el número de les informacions que estaven a disposició de la humanitat fins ara, i es calcula que a finals d’aquesta dècada les informacions de les que disposarà la humanitat es doblaran cada sis mesos. Pel que fa al consum, als anys 90 es van començar a obrir als Estats Units supermercats imponents, nous paradisos terrenals amb un nombre mai vist d’opcions diferenciades per a cada tipus de producte.
Als darrers anys les eufòries sobre les excel·lències de l’opulència s’han anat desinflant. Diversos investigadors han arribat a la conclusió que “més és menys”. Segons estudis de la Universitat de Columbia, els subjectes als que s'havien ofert centenars d'opcions per al consum estaven menys satisfets i es penedien més de les seves decisions de compra que aquells als que se’ls n'havien ofert poques. I altres investigadors han comprovat que a mesura que als professionals de la medicina se’ls afegien informacions sobre un pacient per poder predir infarts o complicacions cardíaques greus, guanyaven en confiança sobre el seu diagnòstic, però no milloraven en l'encert. Més és menys.
En altres àmbits, una alimentació excessiva es converteix en obesitat patològica i un cultiu intensiu condueix a la desertització dels territoris.
Als cristians aquestes descobertes no ens haurien de venir de nou. Jesús ja havia descobert que “més és menys” quan posava per davant els infants que els adults, els senzills que els savis, els pobres que els rics, els pecadors que els fariseus i doctors de la llei. En paraules de Santa Teresa: “Quien a Dios tiene / nada le falta. / Solo Dios basta”.
Ja fa dècades que es va doblar el número de les informacions que estaven a disposició de la humanitat fins ara, i es calcula que a finals d’aquesta dècada les informacions de les que disposarà la humanitat es doblaran cada sis mesos. Pel que fa al consum, als anys 90 es van començar a obrir als Estats Units supermercats imponents, nous paradisos terrenals amb un nombre mai vist d’opcions diferenciades per a cada tipus de producte.
Als darrers anys les eufòries sobre les excel·lències de l’opulència s’han anat desinflant. Diversos investigadors han arribat a la conclusió que “més és menys”. Segons estudis de la Universitat de Columbia, els subjectes als que s'havien ofert centenars d'opcions per al consum estaven menys satisfets i es penedien més de les seves decisions de compra que aquells als que se’ls n'havien ofert poques. I altres investigadors han comprovat que a mesura que als professionals de la medicina se’ls afegien informacions sobre un pacient per poder predir infarts o complicacions cardíaques greus, guanyaven en confiança sobre el seu diagnòstic, però no milloraven en l'encert. Més és menys.
En altres àmbits, una alimentació excessiva es converteix en obesitat patològica i un cultiu intensiu condueix a la desertització dels territoris.
Als cristians aquestes descobertes no ens haurien de venir de nou. Jesús ja havia descobert que “més és menys” quan posava per davant els infants que els adults, els senzills que els savis, els pobres que els rics, els pecadors que els fariseus i doctors de la llei. En paraules de Santa Teresa: “Quien a Dios tiene / nada le falta. / Solo Dios basta”.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada