16 octubre 2016
diumenge XXIX durant l'any
El Papa ens diu que «Déu té memòria, no és un desmemoriat. Déu no ens oblida, sempre ens recorda. Pensa en mi, Déu es recorda de mi. Jo estic en la memòria de Déu». En aquest Any Jubilar, hem d’aprofundir en la convicció que l’oració és un endinsar-se en la memòria de Déu, permetre que Ell ens pensi, ens recordi. I ens refaci amb el seu obrar misericordiós.
Quan ens plategem la utilitat de l’oració, podem caure en l’error de creure que la seva eficàcia es recolza en el fet que es compleixin tots els nostres desitjos. Com si, pel fet d’observar una sèrie de requisits, poguéssim aconseguir de manera gairebé automàtica el compliment de la nostra voluntat. L’oració no és perquè Déu ens estimi més, ja que no ens pot estimar encara més. Hem de resar, no perquè Ell estigui al nostre servei, sinó per deixar-nos modelar per Ell. No resem perquè ens substitueixi en la recerca de solucions per als nostres problemes, sinó perquè ens ajudi a viure’ls des del seu amor i la seva gràcia. L’oració és, en definitiva, expressió de la nostra confiança, de la nostra convicció de saber-nos estimats i acompanyats pel Déu de la misericòrdia.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada