Objectiu d'una parròquia

“Cal entendre la parròquia, inicialment, com la part del territori de l’Església diocesana on, pel ministeri del pastor enviat pel bisbe, es donen les tres funcions que corresponen a l’Església. És a dir, a la parròquia és on habitualment la fe de l’Església és anunciada i alimentada, és celebrat el misteri de Crist i és practicada la caritat.” 

Davant les dificultats hi ha el perill que la parròquia es tanqui sobre ella mateixa. Ben al contrari, la parròquia ha de maldar per ser encara més oberta i acollidora. «La parròquia proporciona una mostra esplendent d’apostolat comunitari, pel fet de reunir en unitat totes les diversitats humanes que hi troba empeltant-les en la universalitat de l’Església». En la mesura en què la parròquia tingui més consciència de formar part de l’Església particular (diocesana), durà a terme millor la seva funció evangelitzadora i missionera.

La parròquia ha d’enriquir amb les seves aportacions l’arxiprestat al qual pertany territorialment, perquè aquest és la “unitat base de la pastoral de conjunt”. Al mateix temps la parròquia es veu enriquida per l’activitat de l’arxiprestat, que té per missió precisament fer que l’activitat pastoral en la diòcesi no estigui mancada d’unitat i resulti més eficaç.

Entenem per grups d’acció pastoral en la parròquia aquells grups que tenen encomanada una funció al servei de qualsevol àmbit pastoral en la parròquia, com per exemple la catequesi, la litúrgia, Càritas, la preparació al matrimoni, la pastoral de la salut, la pastoral de joventut...

S’ha d’ajudar a fer que les persones més properes a la parròquia estiguin integrades en aquests grups d’acció pastoral que prenen responsabilitats en la parròquia.

Així s’eviten els personalismes i s’ajuda a la consciència comunitària i missionera que la parròquia ha de tenir.

(extret del Directori de la Parròquia, Concili Provincial Tarraconense)