Senyor Jesús, gràcies perquè ens has creat a tots del mateix fang.
T'agraeixo la paciència infinita que tan sovint has de gastar amb mi, cada cop que penso que he fet una bona obra digna de ser aplaudida i recompensada, cada cop que justifico els meus pecats pensant que no són tan greus com els dels altres, cada cop que penso que el temps que et dedico en la pregària és un mèrit que tu m'has d'agrair.
Que m'adoni que només és el teu amor que em fa viure ¡ em fa capaç d'estimar, que copsi la immensa desproporció entre el teu amor creador i gratuït i les meves petites mesquineses.
Qui sóc? Una criatura pecadora i perdonada. Gràcies.
Parenostre...
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada