no vull que la meva mirada sigui com la de la gent de Jericó, mirada freda dels que sempre opinen de tot i critiquen,
mirada dura que fereix l'ànima
i allunya els cors.
Dóna'm, Senyor,
la mirada de Zaqueu,
mirada que cerca una esperança,
mirada que es penedeix del mal comès i que intueix que és possible una nova llum, mirada atrevida, arriscada, generosa.
Dóna'm,
sobretot, la teva mirada,
mirada que no es rabeja
ni s'escandalitza per la brutícia del pecat, sinó que es commou pel dolor del pecador
mirada que intueix la bellesa i l'alegria de la persona que es redreça en vèncer el pecat,
i que amb els seus ulls nets
i brillants d'amor provoca el penediment i la conversió.
Cada cop que mirem el món
i ens exclamem perquè tot va tan malament, ens cal recordar que «el Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut».
Parenostre...
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada