DIUMENGE XII DURANT L’ANY
25 juny 2017
Jesús esmicola tres diferents pors que paralitzen els seus seguidors. La por als que jutjaran i maldiran de nosaltres, la por a ser ajusticiats o assassinats, la por a la pobresa i intempèrie. La confiança en Déu posa remei a les tres. En la tercera por, Jesús revela una infinita tendresa: el Pare té comptats els nostres cabells i no ens en caurà cap que ell no ho sàpiga.
En canvi, Jesús ens pinta una por alternativa, extraordinàriament severa pels bons amadors. La por a negar el mateix Jesús. Això equivaldria a posar-se d'esquenes a la filigrana divina d'aixecar-nos de la pols, desprès del regnat del pecat d'Adam. Sant Pau compara les conseqüències, ni que siguin mítiques, de l'actuació de dos homes sols, Adam i Jesús. I es meravella que l'actuació de Jesús és d'una potència infinitament superior a la d'Adam. Contra l'ombra de mort universal Jesús contraposa la vida divina per sempre. On abundà el pecat, diu, sobreabundà la gràcia.
Actualment per desgràcia experimentem repetidament que un home sol és capaç de produir fins a centenars i milers de morts, un altre tant de ferits i un múltiple tan gros de gent tocada per la por. Ni que sigui tímidament, l'Església pot lluitar contra la por i consolar i enfortir una humanitat tan castigada com la nostra. Jesús és el repte i la solució. Encara ressona el seu enviament en missió: Aneu per tot arreu i bategeu, sí, submergiu, tothom en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit. No tingueu por!
