“Cal entendre la parròquia, inicialment, com la part del territori de l’Església diocesana on, pel ministeri del pastor enviat pel bisbe, es donen les tres funcions que corresponen a l’Església. És a dir, a la parròquia és on habitualment la fe de l’Església és anunciada i alimentada, és celebrat el misteri de Crist i és practicada la caritat.”
Davant les dificultats hi ha el perill que la parròquia es tanqui sobre ella mateixa. Ben al contrari, la parròquia ha de maldar per ser encara més oberta i acollidora. «La parròquia proporciona una mostra esplendent d’apostolat comunitari, pel fet de reunir en unitat totes les diversitats humanes que hi troba empeltant-les en la universalitat de l’Església». En la mesura en què la parròquia tingui més consciència de formar part de l’Església particular (diocesana), durà a terme millor la seva funció evangelitzadora i missionera.