DIUMENGE XXX DE DURANT L’ANY
28 d’octubre 2018
Quan els evangelis parla d’un cec no diu només la manca de visió física, també parla d'un home que viu en la foscor, amb els seus horitzons molt tancats, molt limitats. Parla, doncs, d’una ceguesa d’enteniment i segurament també del cor.
No ens veiem reflectits, d'alguna manera, en aquest home i la seva ceguesa?
També, de vegades, nosaltres estem a les fosques, no veiem clara la nostra fe, tenim dubtes: hi ha esdeveniments que no comprenem perquè passen, veiem exemples que ens desconcerten, sentim veus que ens impulsen a deixar de ser fidels a l'evangeli ....
La manca de claredat pot venir per què “l’ull” no hi veu bé o per què hi ha obstacles que impedeixen la visió correcte. Caldrà, doncs, d’entrenar el sentit de la vista per què busqui i trobi la veritable llum, la força vital, l’esperança que contínuament ens passa pel davant. Si la fe és únicament un conjunt de pràctiques externes rutinàries, no ens aportarà res a la vida. Si no ens eduquem a què la fe sigui font de força i d’esperança potser l’abandonarem poc a poc per què no ens servirà de res. I si en la nostra quotidianitat només veiem el què aleatòriament va desfilant davant nostre, tot plegat potser un obstacle per captar l’alegria veritable de viure. Què farem per què quan passi per davant nostre la llum, l’alegria, Jesús la puguem veure i alimentar-nos?
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada