I se n'anà a trobar el seu pare

Diumenge de la Quarta Setmana de Quaresma

Lc 15,1-3.11-32

La quaresma ens presenta dos reptes.
El primer és el de la QUALITAT: cert! no ens conformem, ni ens resignem a ser uns desgraciats.
El segon és el de l’ESPERANÇA: creure que al final del camí hi ha un Pare amb els braços oberts, dispossat a acollir-nos, i amb un cor ple d’amor vers nosaltres.


Senyor, sé que sols dins teu i amb Tu seré prou capaç de trobar-me amb mi mateix.
Saps prou bé, Déu de l’excés d’amor, com se’m fa de difícil desempallegar-me de tot alló que m’esclavitza, els hàbits poc afortunats que han fet arrels dins el meu cor, el desamor fet rutina...
La teva crida, però, em posa en camí a l’encontre de l’excés d’Amor del Pare. Serà la teva LLum, oh Crist, la que em meni a gaudir la Vida Nova que ens ofereixes, esclat d’alegria, felicitat, festa!

---

Pregar en Quaresma 2019

La misericòrdia, nucli de l’Evangeli i de la nostra fe

DIUMENGE IV DE QUARESMA

31 de març 2019

El que movia Jesús en totes les circumstàncies era la misericòrdia, amb la qual llegia el cor dels interlocutors i responia a les seves necessitats. En les paràboles dedicades a la misericòrdia, Jesús revela la naturalesa de Déu com la d’un Pare que no es dóna mai per vençut fins que no hagi dissolt el pecat i superat el rebuig amb la compassió i la misericòrdia.

En aquestes paràboles trobem el nucli de l’Evangeli i de la nostra fe, perquè la misericòrdia es mostra com la força que tot ho venç, que omple d’amor el cor i que consola amb el perdó. La paràbola del Fill pròdig ofereix un profund ensenyament. En efecte, què serien la nostra cultura, l'art, i més en general la nostra civilització, sense aquesta revelació d'un Déu Pare ple de misericòrdia? No deixa mai de commoure'ns, i cada vegada que l'escoltem o la llegim té la capacitat de suggerir-nos significats sempre nous. Aquest text evangèlic té, sobretot, el poder de parlar-nos de Déu, de donar-nos a conèixer el seu rostre, millor encara, el seu cor. Des que Jesús ens va parlar del Pare misericordiós, les coses ja no són com abans; ara coneixem a Déu: és el nostre Pare, que per amor ens ha creat lliures i dotats de consciència, que sofreix si ens perdem i que fa festa si tornem. Per això, la relació amb ell es construeix a través d'una història, com li succeeix a tot fill amb els seus pares: a l'inici depèn d'ells; després reivindica la seva pròpia autonomia; i finalment —si es dóna un desenvolupament positiu— arriba a una relació madura, basada en l'agraïment i en l'amor autèntic. La misericòrdia no és solament l’obrar i l’estil del Pare, sinó que es converteix en el criteri per saber qui són realment els seus fills. Estem cridats a viure de misericòrdia perquè a nosaltres, en primer lloc, se’ns ha aplicat misericòrdia. El perdó de les ofenses és l’expressió més evident de l’amor misericordiós i per a nosaltres cristians és un imperatiu del qual no podem prescindir, tal com reconeixem tot pregant el Parenostre. El perdó és l’instrument posat en les nostres fràgils mans per assolir la serenitat del cor. Ho assegura i promet Jesús en les «Benaurances», que encapçalen el Sermó de la Muntanya: «Feliços els compassius: Déu els compadirà».

La Vocació Cristiana

Per examinar-nos en Quaresma...

1. Em plantejo què espera Déu de la meva vida?
2. Poso les meves capacitats al servei del món i de l’Església?
3. Poso dificultats (mandra, excuses, edat...) a les demandes que se’m  fan per servir als altres?
4. Li demano a Déu que es faci la seva voluntat, i no la meva, en les dificultats o decisions de la vida?

<< Per examinar-nos en Quaresma >>

Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador

Dissabte de la Tercera Setmana de Quaresma

Lc 18, 9-14 

Massa temps fa que camino sense un nord del tot definit. Vaig, del tot dispers, d’un lloc a Quan m’apropo a Déu, amb sinceritat de cor, cauen les màscares i les mentides pel seu propi pes. Àdhuc les meves bones intencions i projectes, prop d’Ell, queden petits...
La nostra capacitat d’estimar és tan petita al costat de l’Amor de Déu amb el qual ens estima d’una manera particular a cadascú de nosaltres!
Quan m’apropo a Déu, amb cor sincer, sense disfresses..., només puc que reconèixer la meva petitesa i... acceptar el convit que Ell em fa de renovar la meva vida.


Quan penso i pondero la fondària com m’estimes, Senyor... el meu cor s’estremeix i sols em ve de gust plorar. No! no pas per desesperació, menys encara per desànim... és perquè el teu amor em torba i em commou... Fa que, amb les llàgrimes, rodolin i caiguin també les mentides damunt les quals he edificat la meva vida i, alhora, es crea un nou espai per la Vida Nova  que vols colgar dins meu... Em sé feliç... Em sé estimat... 
G R À C I E S!

---

Pregar en Quaresma 2019

2on Llibre dels Reis i IV

LLEGIM LA BIBLIA 

Llegir:

• 2Re 23,1-3  (Renovació de l’aliança)
• 2Re 23,21-30 (Celebració de la Pasqua i el rei Josies)
• 2Re 23,36-24,17 (Joaquim rei de Judà i primera deportació)
• 2Re 25,1-30 (Incendi de Jerusalem. Segona deportació. Jeconies)

---

Llegeix totes les publicacions de la sèrie 'Llegim la Bíblia'.

Ell (Déu) és l'únic i que no n'hi ha d'altre fora d'Ell,

Divendres de la Tercera Setmana de Quaresma

Mc 12, 28b-34 

Eiiii, que sembla fàcil i no ho és! Reconèixer com a únic Déu veritable el Pare de Jesús és perillós i incòmode. Perquè l’opció per Ell em demana de tallar amb tots els altres déus falsos en els quals sovint hi poso la meva esperança, confiança: l’aparença, el plaer, els diners, ... Perquè optar pel Déu de Jesucrist em demana de viure la vida amb responsabilitat, entusiasme i lliurament vers els altres!


Tu, només tu, Déu veritable, ets tot el que jo desitjo, tot allò que espero, tot allò que cerco, tot allò que estimo. I malgrat no sempre sigui així... ensenya’m a estimar-te, cercar-te, confiar en tu, desitjar-te amb tot el meu cor, amb tota la meva ànima, amb tot el meu pensament...

---

Pregar en Quaresma 2019

necessitem obrir els ulls

PREGÀRIA

Senyor, volem tornar a casa, però primer necessitem obrir els ulls per no deixar-nos entabanar per qualsevol somni.

Volem estar preparats per gaudir del teu amor, sent conscients del privilegi que suposa. No el mereixem, si no, no seria amor. 

No volem desaprofitar l'ocasió, dilapidar el teu llegat, malbaratar tot el que has fet per nosaltres. 

Ensenya'ns a agrair el que ens has donat gratuïtament, perquè el més preuat no té preu. 

Però no sempre en som prou conscients, com sempre ens has donat el millor no ho sabem apreciar. 

Dóna’ns la humilitat per reconèixer que ens hem equivocat, el coratge per aixecar-nos i anar a trobar-te.

Concedeix-nos la part més valuosa de la teva herència: la convicció de saber-nos fills teus. Gràcies per revelar-te com un Déu de misericòrdia, que desitja, encara més que nosaltres, poder-nos abraçar.