Extreure el Millor d'un Mateix

El guitarrista andalús José Romero deia en una entrevista a La Vanguardia: “Pienso en mis seres queridos para que me encuentre la inspiración, y busco en ese sentimiento la mitad buena que tengo. De ahí saco lo mejor”.

És ben veritat que a la vida hi ha persones que fan que surti el millor del nostre interior i n’hi ha que, volent-ho o sense voler, fan sortir de nosaltres el pitjor. Segurament per això els pares i educadors deien allò de “vigilar les males companyies”. I el que passa amb les persones passa amb els llocs, ambients o situacions. N’hi ha de neutres, però n’hi ha que potencien el millor de nosaltres i n’hi ha que fan sortir el pitjor.

Quan algú em fa mal

Quan algú em fa mal, penso de seguida que el món està podrit, que no em puc fiar de ningú i que he de fer servir les meves armes per sobreviure.

l així es van propagant,
de generació en generació, l'egoisme,
la violència, la mentida,
la desconfiança i
la venjança.

Tu has vingut, Senyor,
a trencar aquest cercle viciós, a redimir aquest pecat original. El foc no es venç amb més foc, el mal no es venç amb més mal. El foc es venç amb l'aigua i el mal es venç amb el bé.

Que l'aigua del teu baptisme, pel qual ens identifiquem amb tu, ens faci capaços d'escampar pel món la llavor del Regne que tu hi has plantat, i que hi germinin la pau i el bé.

Parenostre...

Classes de religió "clandestines" a Vitòria

Professors atenen joves de Batxillerat als quals el Govern basc ha deixat sense aquesta assignatura.

Successives retallades en la classe de Religió i un decret del Govern del País Basc que deixava fora de segon de Batxillerat aquesta assignatura són el caldo de cultiu que ha donat lloc, a Vitòria, a una iniciativa de formació escolar des de l'humanisme cristià. Aquestes classes de Religió gairebé "clandestines" neixen en l'entorn de l'escola pública basca i des de l'associació Garenok, que agrupa una vintena professors. Les classes s'imparteixen en un local de la diòcesi i, en l'actualitat, hi participen una vintena de joves que cursen l'últim curs del Batxillerat.

El delegat diocesà d'Educació a Vitòria, José Domingo Gómez, valora "molt positivament aquesta iniciativa, que se situa en la línia del papa Francesc de sortir a les perifèries existencials, on els joves viuen les seves experiències més profundes, molts desorientats en la recerca de l'autèntic sentit de les seves vides. El marc normal d'aquestes experiències hauria de ser el de l'assignatura de Religió, però, davant les traves que les administracions públiques ens posen, hem de buscar noves espais ".

(Extret de VN 3.023)

No he vingut a anul·lar la Llei... sinó a dur-la a la plenitud

DIUMENGE VI DURANT L’ANY

12 febrer 2017

Els jueus parlaven amb orgull de la Llei de Moisès. Era el millor regal que havien rebut de Déu.  En totes les sinagogues la guardaven amb veneració dins d'un cofre dipositat en un lloc especial. En aquesta Llei podien trobar el que necessitaven per ser fidels a Déu i per la convivència dins el poble d’Israel.

Jesús, però, no viu centrat en la Llei. No es dedica a estudiar-la ni a explicar-la als seus deixebles. No se'l veu mai preocupat per observar-la de manera escrupolosa. Certament, no posa en marxa una campanya contra la Llei, però aquesta no ocupa un lloc central en el seu cor.

Jesús cerca la voluntat del Déu des d'una altra experiència diferent. Sent Déu procurant d'obrir-se camí entre els homes per construir-hi un món més just i més fratern. Això ho canvia tot. La llei ja no és allò decisiu per saber què espera Déu de nosaltres. El primer és "cercar el regne de Déu i la seva justícia".

Quan es busca la voluntat del Pare amb la passió amb què la cerca Jesús, es va sempre més enllà del que diuen les lleis. Per caminar cap a aquest món més humà que Déu vol per a tots, l'important no és comptar amb persones observants de lleis, sinó amb homes i dones que s'assemblin a ell.

Gràcies, Senyor

Gràcies, Senyor, perquè m'has inscrit la llei en el cor, perquè els teus manaments són dolços i planers, sense legalismes ni lletra petita.

Gràcies perquè la teva llei és exigent i no permet que em quedi satisfet i orgullós de ser just davant teu. Sempre queda un pas a fer, un vici a corregir, una incoherència a esmenar, un egoisme a dominar.

Gràcies perquè la llei dins el cor fa que no quedi mai perdut.

Sí, la vida sovint és complicada i a vegades em sento perplex, però si miro dins meu i em pregunto què esperes de mi, sempre brolla el millor de mi mateix, que és el que tu hi has posat.

Gràcies perquè, malgrat febleses i caigudes, el teu Esperit d'amor, de vida i de perdó sempre em dóna força per continuar, en l'esperança de participar un dia del teu Regne.

El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa

Extracte del Document Base de la Campanya de Mans Unides 2017

Aquest és el lema amb el qual treballarem aquest any i, amb ell, abordarem:

• una collita de productes agrícoles com a aliments per a les persones, al marge de les xarxes de l'especulació, però oberta a un comerç just;
• una producció agrícola respectuosa amb el medi ambient, que garanteixi el consum local;
• un aprofitament integral de la producció agrícola, amb la reducció de les pèrdues d'aliments en la collita, l'emmagatzematge i el transport, que afecten sobretot als països en desenvolupament; i el control del desaprofitament d'aliments, amb un millor etiquetatge, distribució i pautes de consum, especialment als països desenvolupats.

Vosaltres sou la llum del món

DIUMENGE V DURANT L’ANY

5 febrer 2017

Tots cerquem, evidentment, la pau interior, la joia de viure, la felicitat de cada dia. Però això no és tan  fàcil d'aconseguir. Vivim una època d'inseguretat, en què no sempre tenim clar el nostre futur, i això ens pot crear angoixes. I sovint, perquè anem estressats, tenim problemes de relació amb els altres. 

Tot això produeix "ferides interiors". Hi ha dies que, sense saber ben bé per què, estem tristos i desanimats, sense gaire esperança. Té solució això? 

Quan passem dificultats tenim una tendència: tancar-nos en nosaltres mateixos, desentendre'ns dels altres, perquè pensem que ja en tenim prou amb els nostres propis problemes i sofriments .. 

La saviesa de la Bíblia ens fa veure que el camí de curació ha de ser l'invers: obrir-nos als altres, ajudar-los, estimar-los, donar-los la mà. "Llavors -ens dirà Isaïes- esclatarà en la teva vida una llum com la del matí i es tancaran a l'instant les teves ferides".