El Túnel

Vaig Acabo de llegir els resultats d’un experiment científic que m’ha fet pensar en l’experiència pasqual. Diu que unes rates de laboratori varen ser entrenades  perquè aprenguessin que cada dia tenien dues hores per menjar a la seva gàbia un pinso gens gustós, sec i premsat, i que només un dia a la setmana se’ls obria una porta que donava a un túnel de 16 metres, al final del qual hi havia un menjar molt més dolç, sucós i saborós, que podien menjar també durant dues hores. Habitualment les rates menjaven molt a la gàbia, però el dia en què se’ls obria la porta del túnel s’estimaven més recórrer els 16 metres per accedir al menjar més desitjable.

Una vegada ho havien après, va començar l’experiment pròpiament dit. El dia de la setmana en què se’ls obria la porta del túnel, la gàbia estava a una temperatura més confortable que mai i, en canvi, el túnel estava a quinze graus sota zero i amb unes fortes turbulències de vent. Això no obstant, aquells dies les rates preferien el menjar que hi havia al final del túnel. Menjaven menys que els altres dies, perquè es veien obligades a menjar una mica, tornar a la gàbia per refer-se, tornar a creuar el túnel, menjar una mica més... I arriscaven la seva vida, perquè mostraven signes de congelació. Però s’estimaven més córrer el risc.

Què té a veure tot això amb la Pasqua? De vegades els cristians oblidem que l’esforç no és el contrari del desig, sinó ben bé al contrari: com més desitgem una cosa, més esforç invertim per assolir-la.
Aplicat a l’àmbit de la fe, l’experiment científic ens ensenya que només creuarem el túnel si Crist és prou important per a nosaltres. Només si desitgem molt la vida que ens porta Crist ressuscitat serem capaços d’abraçar la seva creu..

Joan Ferrés Prats