DIUMENGE IV de PASQUA
12 de maig 2019
La vida és quelcom personal i ningú la pot viure per mi. Però la vida és un procés inacabat.
La Vida -en majúscula- que ens ofereix Jesús, és molt més que la vida terrenal. Hem de ser conscients que no hem fet més que «començar» a viure, perquè Crist ens ofereix tota una eternitat per davant. Tinguem l'edat que tinguem, sols acabem «d'estrenar» la nostra vida.
En aquest món res no és definitiu: ni els meus èxits ni els meus fracassos.
Res.
Tot és «penúltim». Per això hem de saber relativitzar les coses en funció de la nostra vida «total»: en relació amb l'eternitat.
Tot allò que anem vivint aquí, són passos que ens van acostant cap a la Vida definitiva, la que «eixugarà totes les llàgrimes» dels nostres ulls, segons hem escoltat a la segona lectura.
Però creure que Déu ens dóna la Vida eterna, no ho hem d'entendre com si sols tingués efectes per a després de la mort. Això seria una reducció de la nostra fe.
Ja ara, cada dia, cada instant, podem viure com persones ressuscitades. Nosaltres, constantment patim «morts» en forma de tristeses, decepcions, fracassos, foscors, incomprensions, pecat. .. i tot allò que cadascú se sap.
Però, gràcies a Jesús podem ressuscitar cada dia. Podem deixar enrere tot el nostre passat i mirar endavant per començar de nou. Perquè tot allò de vell que hi ha en mi pot quedar destruït.
I vivim-ho amb esperança perquè Jesús parlant de nosaltres, les seves ovelles, ha dit: «No es perdran mai, ni
me les prendrà ningú de les mans».
Cada història humana és un misteri. Però res ni ningú no ens podrà arrancar de les mans de Jesús: ni els nostres dubtes, incoherències, ni tan sols el mal que hi ha en nosaltres. Res. Ningú.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada