Segons Adam Smith, filòsof i economista escocès de finals del segle XVIII i que és considerat el pare del liberalisme econòmic, l’economia i la societat es mouen per interessos egoistes. Adam Smith deia que n’era un bon exemple el sopar que prenia cada nit. Si podia sopar, no era per la generositat o la benevolència del carnisser, del transportista o del forner, sinó pels interessos egoistes que els movien a l’intercanvi comercial. L’home econòmic és un depredador, racional i egoista. Per viure en societat cal saber gestionar i aprofitar aquests interessos en benefici propi. Per a Adam Smith tota la cadena de producció actua per interès propi.
Quan Adam Smith escrivia tot això sobre l’interès personal, oblidava que durant tota la seva vida havia pogut sopar gràcies a la generositat de la seva mare, que dia rere dia cuinava per a ell de manera desinteressada. Adam Smith va viure amb ella tota la seva vida, i era ella la que s’encarregava de les tasques domèstiques, de cuidar-lo, d’alimentar-lo.
Paradoxalment, doncs, Adam Smith va trobar espai i temps per desenvolupar la seva teoria i per escriure la seva obra monumental entorn a l’egoisme humà i a l’interès propi, gràcies al desinterès i a la silenciosa generositat de la seva mare.
Penso que és un bon exemple de l’altra cara de la història, de la història oculta. Tothom coneixia Adam Smith i les seves teories. Ben pocs coneixien la mare de Smith i les seves pràctiques. La Història ha parlat de les forces lligades a l’interès propi, i no de forces fonamentals com l’amor, sense les que no existiria la societat tal com la coneixem.
La mare d’Adam Smith em fa pensar en els valors de l’Evangeli. Estic convençut que els creients hem escrit i seguirem escrivint moltes pàgines d’aquesta història oculta. En tot cas, estem cridats a seguir-les escrivint de manera anònima, silenciosa, oculta.
Quan Adam Smith escrivia tot això sobre l’interès personal, oblidava que durant tota la seva vida havia pogut sopar gràcies a la generositat de la seva mare, que dia rere dia cuinava per a ell de manera desinteressada. Adam Smith va viure amb ella tota la seva vida, i era ella la que s’encarregava de les tasques domèstiques, de cuidar-lo, d’alimentar-lo.
Paradoxalment, doncs, Adam Smith va trobar espai i temps per desenvolupar la seva teoria i per escriure la seva obra monumental entorn a l’egoisme humà i a l’interès propi, gràcies al desinterès i a la silenciosa generositat de la seva mare.
Penso que és un bon exemple de l’altra cara de la història, de la història oculta. Tothom coneixia Adam Smith i les seves teories. Ben pocs coneixien la mare de Smith i les seves pràctiques. La Història ha parlat de les forces lligades a l’interès propi, i no de forces fonamentals com l’amor, sense les que no existiria la societat tal com la coneixem.
La mare d’Adam Smith em fa pensar en els valors de l’Evangeli. Estic convençut que els creients hem escrit i seguirem escrivint moltes pàgines d’aquesta història oculta. En tot cas, estem cridats a seguir-les escrivint de manera anònima, silenciosa, oculta.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada