L'exercici que va posar aquell dia als seus alumnes consistia a omplir un espai en blanc. El text deia senzillament: "El somriure és ________ d'alegria ". Els alumnes tenien l’oportunitat d’omplir el blanc amb una o amb més paraules, tantes com volguessin.
Quan més tard a casa seva va veure els resultats de la prova, va somriure. Totes les respostes facilitades pels alumnes anaven en una mateixa línia: “El somriure és ... expressió, manifestació, mostra, efecte... d’alegria”.
A cap alumne no se li va acudir que el somriure pogués ser també causa d'alegria, tot i que està demostrat científicament que forçant un somriure s'incrementa el nivell de benestar de la persona. Quan a la classe següent els ho va explicar, els alumnes van somriure.
Trobo que aquest relat m’interpel·la com a creient. Suposo que Déu em demana que somrigui una mica més a la vida. Habitualment el somriure és per mi, com per a la majoria de les persones, una demostració que estic bé, i penso que Déu vol que també somrigui quan no ho estic. Somriure perquè estic bé i somriure per a estar bé. I perquè estiguin bé els altres.
Hi ha un proverbi escocès que diu: “El somriure costa menys que l’electricitat i fa més llum”. I un proverbi hindú fa: “La fortuna truca sempre a la porta del que somriu”. Penso que l’Evangeli està d’acord amb tots dos proverbis. Somriure davant les situacions adverses o difícils ens obre la porta de la fortuna perquè contribueix a capgirar la nostra actitud i a aixecar els ànims. I, com que el somriure és contagiós, els nostre somriure contribueix a potenciar el dels altres, també els fa més afortunats. En definitiva, el somriure és evangèlic, perquè millora la vida dels altres i la d’un mateix.
Quan més tard a casa seva va veure els resultats de la prova, va somriure. Totes les respostes facilitades pels alumnes anaven en una mateixa línia: “El somriure és ... expressió, manifestació, mostra, efecte... d’alegria”.
A cap alumne no se li va acudir que el somriure pogués ser també causa d'alegria, tot i que està demostrat científicament que forçant un somriure s'incrementa el nivell de benestar de la persona. Quan a la classe següent els ho va explicar, els alumnes van somriure.
Trobo que aquest relat m’interpel·la com a creient. Suposo que Déu em demana que somrigui una mica més a la vida. Habitualment el somriure és per mi, com per a la majoria de les persones, una demostració que estic bé, i penso que Déu vol que també somrigui quan no ho estic. Somriure perquè estic bé i somriure per a estar bé. I perquè estiguin bé els altres.
Hi ha un proverbi escocès que diu: “El somriure costa menys que l’electricitat i fa més llum”. I un proverbi hindú fa: “La fortuna truca sempre a la porta del que somriu”. Penso que l’Evangeli està d’acord amb tots dos proverbis. Somriure davant les situacions adverses o difícils ens obre la porta de la fortuna perquè contribueix a capgirar la nostra actitud i a aixecar els ànims. I, com que el somriure és contagiós, els nostre somriure contribueix a potenciar el dels altres, també els fa més afortunats. En definitiva, el somriure és evangèlic, perquè millora la vida dels altres i la d’un mateix.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada