Passarà la vinya a uns altres

DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY

8 octubre 2017

Déu sent una gran decepció per la seva vinya i els vinyaters. M'ho haig d'aplicar a mi. Déu m'ha  donat la vida amb totes les seves immenses possibilitats. Déu m'ha donat la fe sense cap mèrit meu: una fe -quin misteri!- que no tenen altres persones, potser millors que jo.

Déu m'ha omplert dels seus dons: tot allò de bo que hi ha en la meva vida és un do seu. De vegades, no som prou conscients de la mediocritat, de la buidor, de la nostra vida. La pregària ens ho fa descobrir. Però aquest descobriment, fet en clima de pregària, no ens fa mal, no ens enfonsa.

A aquell que prega, li dol d'haver obrat malament, és clar. Però no pas perquè tingui por de condemnar-se, sinó perquè comprèn que ha decebut Aquell que l'ha estimat més que ningú i a qui no ha donat la resposta d'amor que es mereixia.

I enteses així, les meves infidelitats no m'apartaran de Déu, sinó al contrari: m'hi acostaran. I ell em farà sentir que em perdona i m'impulsarà a recomençar de nou amb esperança.

Perquè la tristesa cristiana mai deprimeix, sinó que sempre és un estímul per aixecar-se. I també un impuls a tractar els altres de la mateixa forma que Déu em tracta a mi: amb comprensió.