Des de fa 54 anys al quart diumenge de Pasqua, diumenge del “Bon Pastor”, s’ha dedicat de manera especial a la Jornada Mundial per les Vocacions. I ara a aquesta intenció se li suma la Jornada missionera per les Vocacions Natives.
La mirada occidental segmenta la realitat amb la pretensió d’entendre-la. Des de la frontera, des d’allí on l’Esperit de Pentecosta bufa per tal d’arribar a tota raça, llengua i nació, se’ns manifesta el sentit veritable d’aquestes jornades.
L’esperança de nostra Església està posada en aquests llocs fronterers que anomenem de Missió. Destaca l’exemple de la Xina: una església perseguida, a penes sense estructura i una molt minsa jerarquia. Una església podada i esporgada... i mai aniquilada, on s’espera que l’any 2030 hi haurà el major grup de cristians del nostre món.
Ell ens ha escollit a tots, i se’n fia; com li responem? I ens confia d’anar per tot arreu –res ens ha de ser estrany ni aliè a l’evangeli- per tal de donar fruit. Prou de doldre’ns per allò que sentim com a pèrdues, i que potser no són sinó excuses per no respondre. I com a Xina, i altres indrets de frontera, visquem amb plenitud la nostra vocació cristiana i l’Esperit continuarà afavorint-nos amb els seus dons, amb els seus carismes i ministeris en favor de l’Església i de tot el món. Demanem a Déu Pare més vocacions per segar el sembrat i col·laborem amb pregàries i beques en la seva formació
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada