divendres, 15 de setembre del 2017

La Por a Matar


Joan Ferrés Prats

En un estudi fet als EEUU amb soldats de la Segona Guerra Mundial es va descobrir que no arribaven al 20% els que havien disparat a l'enemic, fins i tot quan eren atacats. Conclusió: la dificultat de l’exèrcit per assolir els objectius no provenia tant de la por dels soldats a ser matats com de la por a matar. Anys després, els investigadors van repetir l’estudi amb soldats de la Guerra de Corea. El 55% havien disparat a matar. Els investigadors va tornar-hi a la Guerra de Vietnam, i el percentatge dels que havien disparat a matar havia pujat fins al 90%.

Com s'explica el canvi? Els responsables de l'exèrcit n’havien après: si el problema era una emoció (la por a matar), calia lluitar contra ella amb emocions de signe contrari. Dedicaven temps a convèncer als soldats que els enemics eren molt dolents i posaven en perill el seu futur i els d'aquells que estimaven. A més, entrenaven als soldats a matar fent que disparessin a ninots que queien enrere. Així l'acte de matar es convertia en una acció automàtica, que es feia sense pensar, sense que s'activessin sentiments.

Aquesta experiència em fan pensar en aquella cita de Jesús a l’Evangeli: "Els fills de les tenebres són més sagaços que els fills de la llum" (Llc 16, 8). Els responsables de l'exèrcit dels EEUU sabien que les persones ens movem per un conflicte d'emocions. L'estratègia va ser, doncs, reduir les emocions que per a l'exèrcit eren negatives (la por a matar) i potenciar les que eren positives (les ganes de matar).

Per desgràcia, els que volem ser fills de la llum (a l’Església, a l’escola o a la família, per exemple) no som pas tan sagaços a l'hora de gestionar les nostres emocions i les d'aquells als que ens dirigim. N'hauríem d'aprendre, perquè el secret és fer el mateix, però en positiu. Hauríem d’educar les nostres emocions i les dels altres de manera que ens faci cada vegada més mal la mort dels altres, el seu dolor, el seu patiment, la seva solitud. I hauríem d’educar les nostres emocions i les dels altres perquè cada vegada sentim més plaer per la vida dels altres, per la seva felicitat, pel seu creixement.
  
Joan Ferrés Prats

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© La Veu de Santa Maria
Maira Gall