Aquest no és pas un cap de setmana qualsevol. Potser aquest escrit no és l’espai adient per prendre partit per cap de les opcions en litigi, però els cristians estem obligats a pensar i a viure des de la fe i des de l’Evangeli tota la nostra existència, inclosos els moments més crítics i conflictius. I aquest ho és. I és des de la fe i l’Evangeli que em vénen al cap tres petites reflexions.
La primera té a veure amb el compromís cristià, que ha de ser un compromís evangèlic. Ens hem de comprometre en la realitat de cada dia, sobretot en les situacions conflictives. Si hi ha una actitud que no és cristiana, és la de rentar-se les mans, encara que es faci amb la suposada bona intenció de no tenir-les brutes. Rentar-se-les és l’actitud que va adoptar Pons Pilat, i és a les antípodes de l’exigència cristiana. Ara bé, ens hem de comprometre, per descomptat, posant-nos al servei de la causa que considerem més justa, més evangèlica.
La segona reflexió té a veure amb el compliment de la llei. Jesús diu a l’Evangeli que no ha vingut a abolir la llei. Els cristians, doncs, l’hem d’acatar. Però Jesús també diu que la persona és més important que el dissabte, és a dir, més important que la llei. Hem de pensar, doncs, en cada cas com servim millor la persona, com servim millor totes les persones, i en aquest sentit ens hem de posar al servei d’aquella llei que considerem més propera a l’Evangeli per ser més propera a la persona.
Finalment, hem de pensar que a tots els àmbits de la nostra vida -també en aquest- el criteri cabdal de comportament és el manament de l’amor. Sigui quina sigui la nostra posició, la nostra opció, l’hem d’exercir des de l’amor, des de la serenitat, sense cap mena d’agressivitat, des de la voluntat d’estimar a totes les persones, incloses les que pensen i defensen el contrari que nosaltres.
La primera té a veure amb el compromís cristià, que ha de ser un compromís evangèlic. Ens hem de comprometre en la realitat de cada dia, sobretot en les situacions conflictives. Si hi ha una actitud que no és cristiana, és la de rentar-se les mans, encara que es faci amb la suposada bona intenció de no tenir-les brutes. Rentar-se-les és l’actitud que va adoptar Pons Pilat, i és a les antípodes de l’exigència cristiana. Ara bé, ens hem de comprometre, per descomptat, posant-nos al servei de la causa que considerem més justa, més evangèlica.
La segona reflexió té a veure amb el compliment de la llei. Jesús diu a l’Evangeli que no ha vingut a abolir la llei. Els cristians, doncs, l’hem d’acatar. Però Jesús també diu que la persona és més important que el dissabte, és a dir, més important que la llei. Hem de pensar, doncs, en cada cas com servim millor la persona, com servim millor totes les persones, i en aquest sentit ens hem de posar al servei d’aquella llei que considerem més propera a l’Evangeli per ser més propera a la persona.
Finalment, hem de pensar que a tots els àmbits de la nostra vida -també en aquest- el criteri cabdal de comportament és el manament de l’amor. Sigui quina sigui la nostra posició, la nostra opció, l’hem d’exercir des de l’amor, des de la serenitat, sense cap mena d’agressivitat, des de la voluntat d’estimar a totes les persones, incloses les que pensen i defensen el contrari que nosaltres.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada