Alguns cristians estem agraïts a Déu pel regal que comporta la figura del Papa Francesc: ofereix una visió de l’Església molt preocupada pels problemes que són substancials a l’Evangeli, com els que tenen a veure amb les desigualtats socials.
En aquesta línia he descobert unes dades sobre el que s’anomena l’escletxa laboral que m’han impressionat. A les gran empreses del món hi ha unes diferències brutals entre els sous dels empleats i els dels grans directius. El més greu, però, no és això, sinó el fet que aquestes diferències estan augmentant de manera progressiva i imparable.
L’any 1976 el president d’una gran empresa als Estats Units cobrava com a mitjana 36 vegades el que cobrava un treballador. L’any 1993 la desproporció havia augmentat a 131 vegades. L’any 1968 el director executiu de la General Motors, per exemple, cobrava 66 vegades més que un treballador mitjà. Avui el director executiu de Wal-Mart cobra 900 vegades més que un empleat mitjà.
Al Regne Unit el salari del treballador mitjà s’ha incrementat des dels 80 un 400%, i el dels principals executius un 4.000%. A l’empresa Barclays, als darrers 30 anys el salari mitjà dels treballadors s’ha incrementat un 300%, i el del director general un 5.000%. Als 80 els directius cobraven 13 vegades més, ara 169 vegades més.
Es poden justificar aquestes diferències? I que creixin cada vegada més? O que el 2% de les persones més riques posseeixi més de la meitat de la riquesa del món, segons l’ONU? I que l’1% dels més rics posseeixi un 40% de la riquesa? I que la meitat de la població adulta de tot el món posseeixi només l’1% del capital del planeta?
Si aquesta situació és escandalosa, encara ho és més que els cristians no la trobem escandalosa, que ens sentim còmodes (o no ens sentim molestos) en un sistema tan injust i desigual.
En aquesta línia he descobert unes dades sobre el que s’anomena l’escletxa laboral que m’han impressionat. A les gran empreses del món hi ha unes diferències brutals entre els sous dels empleats i els dels grans directius. El més greu, però, no és això, sinó el fet que aquestes diferències estan augmentant de manera progressiva i imparable.
L’any 1976 el president d’una gran empresa als Estats Units cobrava com a mitjana 36 vegades el que cobrava un treballador. L’any 1993 la desproporció havia augmentat a 131 vegades. L’any 1968 el director executiu de la General Motors, per exemple, cobrava 66 vegades més que un treballador mitjà. Avui el director executiu de Wal-Mart cobra 900 vegades més que un empleat mitjà.
Al Regne Unit el salari del treballador mitjà s’ha incrementat des dels 80 un 400%, i el dels principals executius un 4.000%. A l’empresa Barclays, als darrers 30 anys el salari mitjà dels treballadors s’ha incrementat un 300%, i el del director general un 5.000%. Als 80 els directius cobraven 13 vegades més, ara 169 vegades més.
Es poden justificar aquestes diferències? I que creixin cada vegada més? O que el 2% de les persones més riques posseeixi més de la meitat de la riquesa del món, segons l’ONU? I que l’1% dels més rics posseeixi un 40% de la riquesa? I que la meitat de la població adulta de tot el món posseeixi només l’1% del capital del planeta?
Si aquesta situació és escandalosa, encara ho és més que els cristians no la trobem escandalosa, que ens sentim còmodes (o no ens sentim molestos) en un sistema tan injust i desigual.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada