La ciència de vegades ens sorprèn. Diuen que els que pateixen esquizofrènia ho manifesten amb un gran alliberament d'un neurotransmissor, la dopamina, i que si se'ls boqueja la dopamina per curar-los, se'ls pot provocar Parkinson, que es caracteritza per una baixa activitat d'aquest neurotransmissor.
L'organisme equilibrat es manifesta, doncs, en l'activitat justa de la dopamina, ni massa ni massa poca.
Aristòtil ja deia que la virtut, que és el fonament de l'ètica, s'ha d'entendre com el terme mig entre dos excessos. El valor és un terme mig entre el temor i la temeritat. La generositat, entre l'avarícia i la prodigalitat. No és estrany que a la saviesa popular s’afirmi que "Totes les masses piquen". Voldria dir que fins i tot la virtut, si es passa de rosca, pot arribar a esdevenir pecat.
Els set pecats capitals es podrien entendre com una forma equivocada de cercar la felicitat i el bé. La supèrbia seria una exageració de l'amor a un mateix. L'avarícia, una exageració de l'esperit d'estalvi. La mandra, una exageració del descans que els cristians tenim instaurat com a precepte. La luxúria, una exageració de l'ús equilibrat de la sexualitat. La golafreria, en fi, una exageració de la virtut d'alimentar el propi cos.
La prova que Déu ha volgut posar el comportament madur en el terme mig la tenim en descobriments de la ciència com el que he explicat, o en un altre fet al Japó. Allà els investigadors de la salut han comprovat que el sistema immunològic dels nadons s'està debilitant degut a l'obsessió dels pares i mares per impedir que els gèrmens ataquin els seus fills. Ningú no dirà que no calgui preocupar-se per la salut del nadó, però quan la preocupació esdevé obsessió i s’abusa dels medicaments, s'acaben generant uns resultats tant o més perniciosos que els que es pretenen evitar.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada