Gràcies a Jesús, un dia ressuscitarem plenament i viurem una eternitat feliç al costat Déu el nostre Pare.
Però la salvació de Jesús ens dóna també la força per començar a viure, ja en aquest món, com "persones ressuscitades".
Les persones ressuscitades són aquelles que saben valorar el que tenen: la vida, el les muntanyes, els ocells, l'amor de parella, els fills, els amics, el país, la fe... En donen gràcies a Déu i en gaudeixen a fons.
Són aquelles que tenen un cor net i transparent, que no guarden mai rancúnia, que exclouen ningú, ni es tanquen per cap ingratitud.
Són aquelles que, malgrat les dificultats, viuen sempre amb l'alegria serena al cor i somriure als llavis, fent amable la convivència i el rostre de Déu.
Són aquelles que són sensibles a les necessitats dels altres i que saben estimar i compartir, convençudes que són de veritat "els braços, els ulls i el cor de Jesús" enmig dels homes.
Són aquelles que construeixen la pau, perquè s'esforcen per trencar barreres i acostar les persones, per tal que tothom descobreixi en l'altre el germà a qui cal respectar estimar.
Són aquelles que sentint-se "sarment", tornen a recomençar cada dia sense tenir mai moral de derrota, convençudes que dintre seu circula la saba vivificant de Jesús capaç fer germinar nova vida després de cada "hivern".
Són aquelles que viuen sense por, perquè saben que els homes i les dones som la major riquesa d'aquest Déu que ens estima fins a donar-nos el seu propi Fill, i que no aparta mai de nosaltres la seva mirada protectora.
Viure així, com a "ressuscitats", deixant una empremta positiva per allà on anem passant, no és cap utopia. És la salvació que ens ha vingut a portar Jesús i que cada Pasqua, si l'acollim al nostre cor, torna a néixer dins nostre amb renovada força.
Però la salvació de Jesús ens dóna també la força per començar a viure, ja en aquest món, com "persones ressuscitades".
Les persones ressuscitades són aquelles que saben valorar el que tenen: la vida, el les muntanyes, els ocells, l'amor de parella, els fills, els amics, el país, la fe... En donen gràcies a Déu i en gaudeixen a fons.
Són aquelles que tenen un cor net i transparent, que no guarden mai rancúnia, que exclouen ningú, ni es tanquen per cap ingratitud.
Són aquelles que, malgrat les dificultats, viuen sempre amb l'alegria serena al cor i somriure als llavis, fent amable la convivència i el rostre de Déu.
Són aquelles que són sensibles a les necessitats dels altres i que saben estimar i compartir, convençudes que són de veritat "els braços, els ulls i el cor de Jesús" enmig dels homes.
Són aquelles que construeixen la pau, perquè s'esforcen per trencar barreres i acostar les persones, per tal que tothom descobreixi en l'altre el germà a qui cal respectar estimar.
Són aquelles que sentint-se "sarment", tornen a recomençar cada dia sense tenir mai moral de derrota, convençudes que dintre seu circula la saba vivificant de Jesús capaç fer germinar nova vida després de cada "hivern".
Són aquelles que viuen sense por, perquè saben que els homes i les dones som la major riquesa d'aquest Déu que ens estima fins a donar-nos el seu propi Fill, i que no aparta mai de nosaltres la seva mirada protectora.
Viure així, com a "ressuscitats", deixant una empremta positiva per allà on anem passant, no és cap utopia. És la salvació que ens ha vingut a portar Jesús i que cada Pasqua, si l'acollim al nostre cor, torna a néixer dins nostre amb renovada força.
Lluís Armengol i Bernils
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada