Iniciem la gran setmana dels cristians, en la qual som invitats a contemplar i celebrar els misteris centrals de la nostra fe. El tema dominant és l’amor, un amor que s’ofereix i que acull, que es dóna i se sacrifica, que sap esperar i sap exaltar...
És temps de contemplar el misteri i de deixar-se envoltar per ell. El misteri d’aquella creu que durant segles, i en el nostre temps amb més vehemència, és diana física i cultural dels qui voldrien imposar una altra religió o visió de l’existència tot destruint o eliminant un símbol de convivència, de respecte, de veritable llibertat. La llibertat de qui estima fins a donar la seva pròpia vida per l’estimat. Perdoneu-los, que no saben el que fan.
Visquem, per tant, els ritus sagrats de la Setmana Santa, i deixem-nos provocar. Amb un advertiment. Que el clamor, l’emoció, la ritualitat, el folklore, l’exterioritat... que a vegades sobrepassen el ritu i el seu significat profund, no ofeguin l’explosió de vida de la Pasqua. Que no s’esgoti aquí l’expressió de la fe. D’aquí pot partir per encarnar-se en la inaudita alegria pasqual que orienta la vida dels cristians.
El relat de la Passió de Jesús en el dia de Rams ens convida a entrar en el drama que ell ha viscut. La narració conté una trama densa de persones i esdeveniments en què tots estem implicats; ningú no en queda fora. Constitueix un ensenyament que ens ajuda en el misteri de la seva Pasqua, davant del qual no es pot romandre indiferent o estrany: «Si volem saber qui és Déu, ens hem d’agenollar al peu de la creu» (J. Moltmann).
Tractem de confrontar-nos seriosament, amb una mica de coratge i realisme, amb el drama de la Passió de Crist. Sense quedar-nos en la fàcil emotivitat superficial, deixem-nos jutjar pel relat evangèlic; perquè, d’alguna manera, tots en som protagonistes, i no hem de tenir por de descobrir alguna cosa de nosaltres mateixos en els seus personatges. .
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada