Misericòrdia, punt i seguit

Els objectius que calia aconseguir durant el Jubileu Extraordinari que acaba de finalitzar estaven ben marcats en la butlla que convocava a l'Església a celebrar un Any Sant de la Misericòrdia: viure l'any jubilar a la llum de la paraula de Déu; ser compassius com el vostre Pare és misericordiós; no jutjar, no condemnar; oferir perdó; obrir el cor als que estan en situació difícil; practicar les obres de misericòrdia ...

Al final, tot i que es tanqui la porta del Jubileu, no hi ha cap preocupació: s'obriran més i més les del cor misericordiós de Crist.

Ara, recollim molt agraïts els ensenyaments i les accions pastorals que el papa Francesc ens proposa en la carta apostòlica Misericòrdia et misera. Perquè "la misericòrdia no pot ser un parèntesi en la vida de l'Església, sinó que constitueix la seva mateixa existència ...


La misericòrdia ha de ser celebrada i viscuda". No es poden tancar mai les portes de la reconciliació i del perdó.

Aquesta carta, al costat de la butlla de convocatòria de l'Any Jubilar, és un exaltat càntic a la misericòrdia de Déu, que no sap de barreres i obstacles a l'hora de portar el perdó, la pau i l'alegria a l'home penedit.

Al mateix temps que assenyala que la justícia de Déu ha de manifestar-se d'una manera incontrastable en la conducta dels pobles i de les persones. Les obres de misericòrdia són inseparables del missatge evangèlic, de la fe cristiana.

Card. Amigo VN 3014