Tu, que desfàs sempre els nostres plans i tires per terra els nostres propòsits,
aquieta les nostres aspiracions
que ens distreuen de percebre't en el present de la teva Presència.
Tu, que a cada moment truques
a la nostra porta, a l'espera d'un Sí confiat,
aquieta els nostres sorolls i dispersions que ens impedeixen escoltar i acollir
la crida sagnant vers la nostra plenitud.
Tu, que obres rutes i camins
en les ferides i la sofrença del nostre món,
desinstal·la’ns del nostre victimisme i indiferència,
per a que siguem capaços d'aplanar els camins
amb el consol i el guariment del nostre ser en Tu.
Desvetlla'ns i el teu Ser serà ja present en l'ara indefugible.
Parenostre...
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada